Edició de «Josep Alemany i Bolufer»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]). | En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]). | ||
− | En començar l'oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d'etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d'un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l'examen, els ilustres membres del tribunal varen | + | En començar l'oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d'etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d'un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l'examen, els ilustres membres del tribunal varen començar a fer-li preguntes i ell a contestar-les perfectament. Ademés ell mateixa va començar a preguntar al tribunal. Els tres filòlecs es varen alçar i varen dir que no podien contestar-li perque ell sabia més grec que ells. Li varen donar la càtedra de grec i la reina li va concedir el títul de ''cavaller cobert davant el rei''. |
Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l'espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits ''Jitopadesha'' i ''Bhagavad guitá'' (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l'Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu ''Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana''. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit ''Pañcha tantra''. | Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l'espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits ''Jitopadesha'' i ''Bhagavad guitá'' (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l'Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu ''Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana''. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit ''Pañcha tantra''. |