Diferència entre les revisions de "Josep Antoni Baguer i Oliver"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Antoni Baguer i Oliver''', estudià medicina en la facultat de Valéncia, arribant a ser catedràtic extraordinari de l'[[Universitat de Valéncia]...»)
 
m
Llínea 3: Llínea 3:
 
Font comissari general del Claustre de Medicina i examinador del Real Protomedicat de la subdelegació del [[Regne de Valéncia]].
 
Font comissari general del Claustre de Medicina i examinador del Real Protomedicat de la subdelegació del [[Regne de Valéncia]].
  
La seua publicació principal, fon “Floresta de disertaciones historico-prácticas químico-galenicas” en dos volums passant repàs a les malalties del [[cap]] i les seues cavitats, les del [[mamella|pit]] i [[tórax]] , les afeccions de les cavitats naturals  i les malalties més freqüents de la dòna.
+
La seua publicació principal, fon “Floresta de disertaciones historico-prácticas químico-galenicas” en dos volums passant repàs a les malalties del [[cap]] i les seues cavitats, les del [[mamella|pit]] i [[pit|tórax]] , les afeccions de les cavitats naturals  i les malalties més freqüents de la dòna.
  
 
En l'any [[1744]]  tragué a la llum “Floresta de disertaciones febriles”, que en realitat vingué a ser el tercer volum de la seua "Floresta".
 
En l'any [[1744]]  tragué a la llum “Floresta de disertaciones febriles”, que en realitat vingué a ser el tercer volum de la seua "Floresta".

Revisió de 16:05 2 gin 2020

Josep Antoni Baguer i Oliver, estudià medicina en la facultat de Valéncia, arribant a ser catedràtic extraordinari de l'Universitat de Valéncia.

Font comissari general del Claustre de Medicina i examinador del Real Protomedicat de la subdelegació del Regne de Valéncia.

La seua publicació principal, fon “Floresta de disertaciones historico-prácticas químico-galenicas” en dos volums passant repàs a les malalties del cap i les seues cavitats, les del pit i tórax , les afeccions de les cavitats naturals  i les malalties més freqüents de la dòna.

En l'any 1744  tragué a la llum “Floresta de disertaciones febriles”, que en realitat vingué a ser el tercer volum de la seua "Floresta".