Josep Benlliure Gil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Josep Benlliure Gil
Jose Benlliure Gil
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor.
Naiximent: 1855
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1937
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Benlliure Gil (Valéncia, 1855 - † 1937) fon un pintor valencià. Naixqué en el barri del Canyamelar de la ciutat de Valéncia, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, no obstant, el seu propi germà fon l'afamat escultor Marià Benlliure, i ell més tart fon un dels mestres del seu atre germà, Joan Antoni Benlliure.

En el seu art va conseguir un estil molt personal, ya que retratava tant temes senzills com grandiosos. Conreava la pintura costumista, que en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir.

Obra[editar | editar còdic]

El mercat de flors

En els seus començaments es va dedicar a la pintura de gènero, pero posteriorment, aconsellat pel pintor italià Domenico Morelli, va realisar obres de major encabotament, com a Sant Vicent Ferrer predicant sobre el juí final.

Conreà la pintura costumista i la de temes religiosos. La part costumista en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir. En els seus llenços apareixen personages populars com El Tio Andreu de Rocafort o El Tio José de Villar de l'Arquebisbe. L'obra El mercat de flors trenca una miqueta en eixa idea de testimoni que les seues obres costumistes posseïen, ya que es desconeix que hi haguera un mercat en eixa zona de Valéncia. No obstant, esta evident falta de verisme històric en el tema està eclipasada pel preciosisme i el detall en el que estan pintades cada una de les floristes i demés personages que componen el quadro.​ Per la seua banda, obres de temàtica religiosa són Monaguillos o els retrats de personages eclesiàstics, com a Cardenal romà o Sacerdot revestit. Dins de la seua pintura religiosa existix una part de clara evocació fantàstica i simbolista, reflectida en La barca de Caronte.

Combinant lo costumiste en lo religiós també va desenrollar obres com Sentint missa o Missa en l'Ermita.

Entre els seus quadros també destaquen: El descans en la marcha (Museu del Prado), El més de María en Valéncia (Pinacoteca Nova de Munich), L'eixida de vespres i Escenes de gitanos. En total va produir 66 quadros. Es va distinguir aixina mateix com a ilustrador d'edicions monumentals com la del Poverello d'Assís d'Antonio Torró Sansalvador i La barraca de Vicent Blasco Ibáñez.

Vore també[editar | editar còdic]

Referencies[editar | editar còdic]

  • Benezit, Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays, Paris, Gründ, 1999, ad vocem
  • Catàlec de l'exposició, Cinc segles de pintura valenciana, p. 234, 235 Valéncia 1997, ISBN 84-920722-6-1
  • Catàlec de l'exposició, Naturalia: Museo de Bellas artes de Valencia San Pio V, 21 mayo-23 noviembre 2014, Valéncia, Generalitat Valenciana, 2014
  • «José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure
  • Moreno Lourdes, Museo Carmen Thyssen Málaga Colección, 2014, pp. 216 - 218

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Biografía de José Benlliure en la página web del Museo del Prado
  • Bonet Solves, Victoria E. José Benlliure Gil (1855–1937): el oficio de pintor. Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 1998
  • Catalá Gorgues, Miguel Ángel, MARTÍN LÓPEZ, Rosa, Catálogo-Guía de la Casa-Museo Benlliure, Valéncia 1984
  • González López, Manuel, Martí Aysela, Montse. Pintores españoles en Roma (1850-1900). Barceloan, 1987
  • José Benlliure Gil (1855–1937), Valéncia, Generalitat Valenciana, 2008
  • Sarthou Carreres, Carlos. José Benlliure Gil. Barcelona, 1924
  • Vidal Corella, Vicente, Los benlliure y su época, Valéncia 1977

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons