Canvis

Joseph o '''Josep Climent i Avinent''' ([[Castelló de la Plana]], 11 de març de [[1706]] - † 28 de novembre de [[1781]]) fon un religiós [[Valencians|valencià]], que fon bisbe de [[Barcelona]] entre els anys [[1766]] i [[1775]].  

Joseph o '''Josep Climent i Avinent''' ([[Castelló de la Plana]], [[11 de març]] de [[1706]] - † [[28 de novembre]] de [[1781]]) fon un religiós [[Valencians|valencià]], que fon bisbe de [[Barcelona]] entre els anys [[1766]] i [[1775]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'any 1706 naix en la ciutat de Castelló de la Plana, Joseph Climent. Quan, en [[1719]], acaba els estudis de primeres lletres i de gramàtica, en Castelló, es trasllada a la ciutat de [[Valéncia]] i ingressa en la seua Universitat. En [[1722]] obté el grau acadèmic de Mestre en Arts i en [[1726]] es llicencia en Filosofia i es prepara per a les oposicions a càtedra. En [[1727]] conseguix el grau de doctor en Teologia i un any més tart ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista, que manté durant sis anys. En [[1738]] és nomenat mestre de pages de l'arquebisbe Mayoral i en [[1740]] rector de la colegiata de Sant Bartolomé, on funda una escola de primeres lletres. Des de [[1748]] eixercix de canonge magistral en el Capítul de la [[Catedral de Valéncia]], i durant 18 anys. En [[1754]] mana construir una escola de primeres lletres, en la plaça del Rosari o de Peixcadors, en Castelló i un any més tart obté, del seu ajuntament, el permís per a edificar dos forns per a còure pa, en els que mantindre les escoles del barri de Sant Félix i de la plaça del Rosari.

En l'any 1706 naix en la ciutat de Castelló de la Plana, Joseph Climent. Quan, en l'any [[1719]], acaba els estudis de primeres lletres i de gramàtica, en Castelló, es trasllada a la ciutat de [[Valéncia]] i ingressa en la seua Universitat. En l'any [[1722]] obté el grau acadèmic de Mestre en Arts i en [[1726]] es llicencia en Filosofia i es prepara per a les oposicions a càtedra. En [[1727]] conseguix el grau de doctor en Teologia i un any més tart ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista, que manté durant sis anys. En l'any [[1738]] és nomenat mestre de pages de l'arquebisbe Mayoral i en [[1740]] rector de la colegiata de Sant Bartolomé, a on funda una escola de primeres lletres. Des de [[1748]] eixercix de canonge magistral en el Capítul de la [[Catedral de Valéncia]], i durant 18 anys. En l'any [[1754]] mana construir una escola de primeres lletres, en la plaça del Rosari o de Peixcadors, en Castelló i un any més tart obté, del seu ajuntament, el permís per a edificar dos forns per a còure pa, en els que mantindre les escoles del barri de Sant Félix i de la plaça del Rosari.

En l'any [[1766]] és nomenat bisbe de Barcelona, càrrec que ostentarà fins a [[1775]]. Durant el seu episcopat depurarà la llitúrgia religiosa, de les pràctiques supersticioses i impulsarà una formació més sòlida per al clero. Climent es va convertir en un dels més ilustrats i prestigiosos prelats del [[sigle XVIII]]. També va renovar el pla d'estudis del Colege Episcopal, convertit en l'únic centre d'ensenyança superior de Barcelona, ya que la seua universitat fon suprimida per [[Felip V]]. També es va ocupar de les aules de Gramàtica i Llatinitat de la seua diòcesis i va fundar dèu escoles gratuïtes de primeres lletres i doctrina cristiana, en la ciutat de Barcelona ([[1767]]).  

En l'any [[1766]] és nomenat bisbe de Barcelona, càrrec que ostentarà fins a l'any [[1775]]. Durant el seu episcopat depurarà la llitúrgia religiosa, de les pràctiques supersticioses i impulsarà una formació més sòlida per al clero. Climent es va convertir en un dels més ilustrats i prestigiosos prelats del [[sigle XVIII]]. També va renovar el pla d'estudis del Colege Episcopal, convertit en l'únic centre d'ensenyança superior de Barcelona, ya que la seua universitat fon suprimida per [[Felip V]]. També es va ocupar de les aules de Gramàtica i Llatinitat de la seua diòcesis i va fundar dèu escoles gratuïtes de primeres lletres i doctrina cristiana, en la ciutat de Barcelona ([[1767]]).  

Aixina mateix va participar en intervencions socials d'envergadura -com la remodelació de l'Hospici ([[1772]])- i va ordenar la construcció de la primera necròpolis, en l'actual recint del Poble Nou. També va promoure diverses iniciatives culturals, com la creació de la primera biblioteca pública de la Ciutat, en els fondos dels jesuïtes expulsats, els seus propis llibres i els que va manar adquirir a tal efecte. En [[1769]] va propondre a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.  

Aixina mateix va participar en intervencions socials d'envergadura -com la remodelació de l'Hospici ([[1772]])- i va ordenar la construcció de la primera necròpolis, en l'actual recint del Poble Nou. També va promoure diverses iniciatives culturals, com la creació de la primera biblioteca pública de la Ciutat, en els fondos dels jesuïtes expulsats, els seus propis llibres i els que va manar adquirir a tal efecte. En l'any [[1769]] va propondre a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.  

Per diversos acontenyiments ocorreguts en Barcelona, Climent es va adolir d'una tal injusta campanya contra la seua persona i va escriure al rei –[[Carles III]]- una llarga carta, presentant la seua renúncia a la mitra barcelonesa. L'intent de la Cort de suavisar la situació, oferint-li el bisbat de [[Màlaga]], en l'argument de les seues quantioses rendes, que li permetrien practicar la seua generositat cap als més necessitats, no va fer canviar la decisió de Climent, que es va retirar al seu Castelló natal. El 28 de novembre de [[1778]], feu donació de tots els seus bens a la Fundació de la Casa d'Òrfens de Castelló, a través d'escritura pública. Va morir en Castelló el 28 de novembre de [[1781]] i fon enterrat en l'[[Concatedral de Santa Maria de Castelló|iglésia Major de Santa María]] –hui concatedral-.  

Per diversos acontenyiments ocorreguts en Barcelona, Climent es va adolir d'una tal injusta campanya contra la seua persona i va escriure al rei –[[Carles III]]- una llarga carta, presentant la seua renúncia a la mitra barcelonesa. L'intent de la Cort de suavisar la situació, oferint-li el bisbat de [[Màlaga]], en l'argument de les seues quantioses rendes, que li permetrien practicar la seua generositat cap als més necessitats, no va fer canviar la decisió de Climent, que es va retirar al seu Castelló natal. El 28 de novembre de [[1778]], feu donació de tots els seus bens a la Fundació de la Casa d'Òrfens de Castelló, a través d'escritura pública. Va morir en Castelló el 28 de novembre de [[1781]] i fon enterrat en l'[[Concatedral de Santa Maria de Castelló|iglésia Major de Santa María]] –hui concatedral-.