Josep Esteve Rico Sogorb

Josep Esteve Rico Sogorb
Josep Esteve Rico Sogorb, escritor i poeta valencià d'Elig (Elche). Ilicità i valencianiste.
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta
Naiximent: 1965
Lloc de naiximent: Elig, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Josep Esteve Rico Sogorb (Elig, 1965) és un escritor, historiador, gestor cultural; crític, corrector i agent lliteràri; blogger, poeta i periodiste ilicità i valencià. És titulat en llengua valenciana per Lo Rat Penat. És diplomat grau mig en llengua i cultura valencianes pel Centre PostGrau de l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV) per mig del programa 'Engloba'. En l'any 2013 fon nomenat acadèmic de l'Institut d'Estudis Valencians (IEV).

BiografiaEditar

Sempre ha vixcut en Elig i des de molt chicotet sentí una forta crida valencianista que la seua mare va saber inculcar-li des del republicanisme de tall blasquiste. Fill, net i nebot de republicans valencians socialistes i comunistes de talant progressiste moderat, valencianistes i cultivats. Republicà nacionaliste convençut, defén la seua postura a favor de la nacionalitat històrica valenciana, pacíficament des del respecte als demés, el diàlec i la tolerància.

Diplomat en Llengua i Cultura Valenciana pel Centre de Formació Postgrau de l'Universitat Politècnica de Valéncia. En Llengua Valenciana, Nivell Elemental per Lo Rat Penat, i Diplomat per la Fundació Pere Tarrès de l'Universitat Ramón Llull de Barcelona, en Direcció d'Organisacions.

Ha colaborat en diverses revistes de comissions festeres d'Elig. Des de l'any 1980 fins a 1990 colaborà en la Revista, "Pobladores de Elche". En 1985 fon colaborador del "Diari Baix Vinalopó" d'Elig. També en eixe any li fon concedit el 1er. Premi de Narrativa i Redacció "Misteri d'Elig", otorgat per la Junta Local Gestora del Misteri d'Elig. En 1987 i 1988 colaborà en "Diari Elig" d'Elig, entre els anys, 1987 a 1989 colaborà en la Revista La Guia "Perfil de la Dama" d'Elig, i en 1989 en la revista, "Moros y Cristianos".

Actualment és membre de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), de l'Institut Virtual d'Estudis Humanístics (IVEH), de la Societat Històrica d'Estudis Templaris, del Foro Virtual d'Estudis Templaris, del Foro Hispànic de Genealogia i Heràldica, d'Amnistia Internacional en la que també colabora en campanyes com a les de Safiya i Amina Lawal pels drets humans i contra la guerra, de la Plataforma Normes d'El Puig, de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia (vicepresident per Alacant), del Front per les Identitats i Llengües Amenaçades (FILLA), del Colectiu Nacionaliste, del Rogle Cultural Lluís Fullana d'Alacant i de la Plataforma Jovenil Valencianista.

Coorganisa cursos de llengua de signes de sorts per a oyents, aixina com l'acte d'entrega dels premis al valencianisme - ilicitanisme Palmes Dorades.

Activitat professionalEditar

Fon corresponsal de prensa en Marroc per "El Periodico Independiente de Ceuta" (1991). Ha treballat de redactor en els diaris: "El Periódico Independiente de Ceuta" (1989-1991), "El Faro de Ceuta" (1991-1992), "Area-Campo de Gibraltar" (1990-1991), "Diario Baix Vinalopó" (1985), "Diario Elche" (1987-1988). També ha colaborat en Valéncia Hui i actualment participa en el proyecte Periodista Digital, actualisant la seua secció periòdicament.

Entre 1999 i 2001, fon Informador Jovenil de l'Institut Valencià de la Joventut en l'Espai Jove comarcal d'Elig. Fon mantenedor, presentador i locutor del programa de ràdio magazine jovenil, Crítica lliterari-poètica en Radio Jove Elig.

CàrrecsEditar

  • President Fundador de la "Sociedad Parapsicológica Illicitana".
  • Co-fundador local de Joventuts d'Unió Valenciana. 1982
  • Vicesecretari i responsable de prensa de la Federacio - Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia (FCECRV).
  • Cònsul Comarcal Baix Vinalopó de l'ONG lliterària mondial 'Movimiento Poetas del Mundo'.
  • President del Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano', entitat ilicitanista-valencianista.
  • Membre del Grup Poètic ilicità 'Abril 2005'.
  • Membre del consell de redacció de la revista lliterària 'Picudo Blanco', de la seua associació i de la seua tertúlia.

PolíticaEditar

De tendència progressista centre-esquerrana social-demócrata, és nacionaliste moderat en el seu valencianisme. Fon vicesecretari regional. Cofundador en Elig d'Unió Valenciana, vàries voltes candidat a les eleccions locals -autonòmiques- i estatals; arribant a ser president de la gestora local, despuix de passar per les secretaries de llengua-cultura, prensa-comunicació.

LlingüísticaEditar

  • Membre del Front per les Identitats i Llengües Amenaçades (FILLA), plataforma que defén les parles autòctones pròpies com l'aragonés oriental, balear, toscà, llombart, etc.

(Poemes seus han segut publicats en atres llengües, dialectes i subdialectes com en la parla andalusa)

  • Ha participat en proyectes lliteraris d'autors en atres llengües com el llibre del poeta García Hoyuelos publicat en totes les parles peninsulars (llengües, dialectes, subdialectes...)
  • És actualment, gestor i programador cultural en el Cassino d'Elig, a on presenta events com recitals, actuacions, conferències, presentacions de llibres, entre atres.

PublicacionsEditar

 
Portada del llibre "Retalls per ad un collage inacavat" de Josep Esteve Rico Sogorb

Ha publicat una selecció poemes en llengua valenciana en la revista lliterària "Cresol" que edita Accio Bibliografica Valenciana. “Poemes de yo i ningu” i “De l’Ombrivola nit”. Ha publicat poemes, contes, relats, artículs; en diverses revistes lliteràries, editorials i mijos de comunicació impressos i digitals en internet de tot el món, especialment en Espanya i Amèrica.

Ha publicat en diverses antologies poètiques d'Espanya i Amèrica.

També publica poemes en la revista digital Lliteraria.

He trencat els espills qué tant enllegien mon rostre

He cansat els meus ablaürats peus,rosant els durs asfalts.

He deixat sobre els polsegosos taquillons, els foscs desperdicis de la meua anima on dormen esperpentiques figures i reposen calmades, les oblidadises muses.

Ara, m`he convertit a força de colps en un simbolic i aparent "Fausto", canviant i tornadiç en la meua dualitat.

Tinc una part del meu ser que nega pero busca a "Mefisto", aquell vell dimoni tan malévol i jogueto.

M'he forjat una coraça per a contindre el furor i els desijos que alimenten la meua falta de rencor.

Sense res brut por borrar, m`he transformat en un nou home.

En l'anima neta i el cor obert com un naixent manantial; vaig volent al present i estime en desijos anhelants, els futurs anys, de paus, veniders.

Elig, 28 de febrer 1988.

Publicat en 1989 en el llibre "89 poemes i dibuixos dels 90" per "Ediciones Inauditas de Elche" en la colecció "Solara", junt en atres poetes locals i foràneus

POEMES PATRIÒTICS EN VALENCIÀ:

"PER VALENCIA"

I quan et caigues, t' alçaras.I quan abandones, tornaras. I quan et canses, te recuperaras acostant-te a mi,i yo a tu.

I quan plores, et consolaré i beuré les teues llagrimes, secant-les.

I tornaras a viure, enervant la nit de lluita que trencarà els llamps i rasgarà els cels blaus espases en alt, senyeres al vent.

I quan t' alçes per a sempre, nos trobarem, vella amiga. Ahir, hui i eternament,la nostra veu, el vostre clamor i el meu crit: ¡¡Per Valencia!!

"VELLS I HIPOCRITES"

Vells i hipocrites. Eren hipocrites molt vells i virtuosos de la mentira, aliens al sofriment de tantes causes perdudes.

¡Qué sabíen ells de batalles i lluites vençudes! ¡Qué sabíen de derrotes o del crit d' un esforç patriotic!

Escolteu-me, vells hipocrites, que no coneguereu el sabor agredolç d`una llagrima ni el dolor de vore caure flama darrere de flama.

Oïr-me vosatres,vells hipocrites que vixquereu cegos sense voler vore marcir-se els sentiments, i morir-se'n els amics que abandonaren la terra.

Escolteu-me, vells i sorts hipocrites, ¿qué haveu fet per evitar el dolor de saber-ne la vostra PATRIA,la teua i la meua, cap a desapareixer, amenaçada de mort, sense glories ni honors?

Vells, hipocrites que no estimeu al mateix AMOR. Eixe amor meu, teu, i nostre, que reglota des del meu cor, fent-me patir i sospirar, un amor al que li diuen: <¡VALENCIA!>

¡Deixeu-me, vells hipocrites, deixeu-me somiar a soles i en pau temps de gloria o plorar fondament des dels cantons anyells baix la timida llum de les faroles, el cru lament i el doloros queixit d'un poble ENGANYAT al que li diuen 'VALENCIA'!

Un poble al que li sobren vells i hipocrites. Un poble que dorm...¡¡un poble que no DESPERTA...!!


En l'any 2012, publicà en valencià en l'editorial Gom de Sueca el seu poemari "Essencies" (que va ser premiat com a millor obra en valencià en el certamen de l'entitat Cardona i Vives de Castelló en l'any 2000) i també publicà en valencià en 2012, poemes, contes i artículs en l'edició revista "KLAM" de la mateixa editorial Gom. Aiximateix en eixe any, va publicar un poema en valencià en Bèlgica, en la revista de filologia "Romania" i en les revistes en valencià "Revers" i "Lliteràlia" de "Gom Llibres", ha publicat poemes, relats i artículs en valencià. Ha escrit el pròlec del llibre de Josué Ferrer "La consciència de ser valencians" i ha participat en el llibre "Nostalgias de Monóvar" de Alfredo Rico Deltell. Prepara la publicació d'un nou poemari titulat "Mels al capvespre". En febrer de 2014 pubñicà el seu treball d'investigació vora els mijos de comunicació ilicitans, guardonat en el primer premi del concurs d'història d'Elig 2012.

Premis, mèrits, guanys, reconeiximentsEditar

 
Premi Cardona Vives

CitesEditar

El perviure de la parla autoctona - i la de qualsevol llengua - deuria d´estar sempre basat en la potenciacio de lo propi i mai en l´immersio en atres llengües per molt similars que pareguen. Cal lluitar a favor de la nostra personalitat, d´allo que nos identifica i diferencia. Aquelles parles - com el valencià - que son objecte d´un etnocidi-genocidi llingüistic be per l´efecte d´atres llengües invasores, la propia inercia o motius politics...; estan condenades a desapareixer.
"IEC en Castelló, atentat a l'idioma" (Levante-EMV, 26.6.2001) per Josep Esteve Rico Sogorb

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar