Llínea 3: |
Llínea 3: |
| '''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste [[valencianiste]]. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer. | | '''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste [[valencianiste]]. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer. |
| | | |
− | Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en 1976 el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton. | + | Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en l'any [[1976]] el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton. |
| | | |
| Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president. | | Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Defen la Real Senyera arduament en l' época tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat física, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent. | | Defen la Real Senyera arduament en l' época tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat física, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent. |
| | | |
− | Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en [[1985]] apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig. | + | Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en l'any [[1985]] apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig. |
| | | |
| Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig. | | Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig. |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de fútbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el Parc Deportiu d'Elig. | | Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de fútbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el Parc Deportiu d'Elig. |
| | | |
− | Crea en [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste. | + | Crea en l'any [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste. |
| | | |
| Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano. | | Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano. |
| | | |
− | Després de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.
| + | Despuix de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat. |
| | | |
| Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se. | | Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians. | | Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians. |
| | | |
− | Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim símbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera. | + | Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d'Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim símbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera. |
| | | |
| Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli. | | Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli. |
Llínea 51: |
Llínea 51: |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Polítics]] |
| + | [[Categoria:Polítics Valencians]] |
| [[Categoria:Valencianisme]] | | [[Categoria:Valencianisme]] |