11 141
edicions
Canvis
→Obra
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Josep Ribelles Comín
| nom = Josep Ribelles Comín
| image = [[Image:José Ribelles.png|thumb|Josep Ribelles Comín]]
| image = [[Image:José Ribelles.png|180px|Josep Ribelles Comín]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Josep Ribelles Comín''' ([[Castelló de la Plana]], [[7 de juliol]] de [[1872]] - [[Barcelona]], [[19 de setembre]] de [[1951]]) fon un bibliógraf, [[periodiste]] i animador cultural [[Comunitat Valenciana|valencià]]
'''Josep Ribelles Comín''' ([[Castelló de la Plana]], [[7 de juliol]] de [[1872]] - † [[Barcelona]], [[19 de setembre]] de [[1951]]) fon un bibliógraf, [[periodiste]] i animador cultural [[Comunitat Valenciana|valencià]]
== Biografia ==
== Biografia ==
S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], a on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.
S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], a on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.
En l'any [[1898]] se traslladà a [[Barcelona]]. Hi fundà la revista ''Barcelona Urbana'', dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la [[Diputació de Barcelona]] i hi fixà definitivament la seua residència. Des de Barcelona colaborà en la societat [[Lo Rat Penat]], que li premià un treball sobre el filòlec [[Pere Labèrnia]], ''Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller'' i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: ''Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial'', a on fon premiat en els [[Jocs Florals]] de [[1902]].
En l'any [[1898]] se traslladà a [[Barcelona]]. Fundà la revista ''Barcelona Urbana'', dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la [[Diputació de Barcelona]] i allí fixà definitivament la seua residència. Com a funcionari de la Diputació, en l'any [[1905]] [[Prat de la Riba]] li encarregà l'inventari de lo que seria la futura Biblioteca de Catalunya, del que tant de partit trauria més tart l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC).
Des de Barcelona colaborà en la societat [[Lo Rat Penat]], que li premià un treball sobre el filòlec [[Pere Labèrnia i Esteller|Pere Labèrnia]], ''Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller'' i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: ''Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial'', a on fon premiat en els [[Jocs Florals]] de [[1902]].
En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. En l'any [[1914]] fundà la publicació periòdica ''Biblioteca Valenciana Popular'' destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.
En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. En l'any [[1914]] fundà la publicació periòdica ''Biblioteca Valenciana Popular'' destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.
Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any [[1899]], el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament.
Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any [[1899]], el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament.
Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna.
Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional de Madrit]], premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna.
Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]].
Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]].
== Obra ==
== Obra ==
En l'any [[1905]], Josep Ribelles Comín publica 'Bibliografía de la Lengua Valenciana", obra premiada en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]], premi concedit per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. L'obra és un catàlec raonat de totes les obres escrites en llengua valenciana des de l'aparició de l'imprenta fins a l'època moderna.
* ''Bibliografia de la lengua valenciana'' (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: ''Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días''. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074.
* ''Bibliografia de la lengua valenciana'' (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: ''Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días''. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074.
== La prensa en Castelló ==
Fins a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] s'editaven en la ciutat de Castelló un total de sèt periòdics diaris:
* ''El Clamor''
* ''Diario de Castellón''
* ''El Heraldo de Castellón''
* ''La Provincia Nueva''
* ''El Diario de la Mañana''
* ''Libertad''
* ''República''
Tots ells han desaparegut. El periòdic local ''[[Mediterráneo]]'' aparegué en l'any [[1938]], utilisant tot l'utillage del ''Diario de Castellón''.
== Cites ==
{{Cita|Per a la sensibilitat anticatalanista, Ribelles es un anticatalaniste, puix no li escarota parlar de l'unitat de la llengua entre Valencia i Catalunya. Per a la sensibilitat pancatalanista, Ribelles es un blavero, puix encapçala el seu llibre en la denominació llengua valenciana, i l'utilisa en plena normalitat a lo llarc dels diferents volums.|'Valencianisme en el temps (I) (els fragments historics)', per [[Carles Recio]] (L'Oronella. Servicis Editorials Valencians, S.L., Valencia, 1996)}}
== Referències ==
== Referències ==
* {{es}} Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X
* Gascón Pelegrí, Vicente. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X.
== Bibliografia ==
* Benito Vidal, R. ''José Ribelles Comín. El bibliógrafo de la Lengua Valenciana'' (Colecció: Biografies valencianes, Dirigida per [[Carles Recio]], [[Diputació de Valéncia]], [[1999]]) ISBN: 84-7795-228-0.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/ribelles-comin-origenes-periodismo-castellon-1834_919348.html ''Ribelles Comín y los orígenes del periodismo de Castellón desde 1834'' - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/ribelles-comin-origenes-periodismo-castellon-1834_919348.html ''Ribelles Comín y los orígenes del periodismo de Castellón desde 1834'' - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Castellonencs]]
[[Categoria:Castellonencs]]
[[Categoria:Bibliógrafs]]
[[Categoria:Bibliógrafs]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Editors valencians]]
[[Categoria:Editors valencians]]