Canvis

El talent de Turner va ser reconegut molt pronte, convertint-li en un acadèmic als 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent per a molts. D'acort en l'''Història ilustrada de l'Art'', de David Piper, les seues últimes pintures varen ser denominades ''fantastic puzles'' (trencacaps fantàstics)<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=320}}.</ref>. No obstant, Turner és reconegut com un geni: el crític anglés, [[John Ruskin]], va descriure a Turner com l'artiste «''que més commovedorament i encertadament pot medir el temperament de la naturalea''»<ref name="Piper1" />.

El talent de Turner va ser reconegut molt pronte, convertint-li en un acadèmic als 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent per a molts. D'acort en l'''Història ilustrada de l'Art'', de David Piper, les seues últimes pintures varen ser denominades ''fantastic puzles'' (trencacaps fantàstics)<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=320}}.</ref>. No obstant, Turner és reconegut com un geni: el crític anglés, [[John Ruskin]], va descriure a Turner com l'artiste «''que més commovedorament i encertadament pot medir el temperament de la naturalea''»<ref name="Piper1" />.

*Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia [[sublim]]; retrata el sorprenent poder de la naturalea sobre el ser humà. Fòcs, catàstrofes, afonaments, fenomens naturals són descrits pel pintor. En els seus llenços, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalea. Com atres romàntics, considera el paisage natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent de la mar, com en ''Dawn after the Wreck'' ([[1840]]) o el ''[[Barco d'Esclaus]]'', 1840.

Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia [[sublim]]; retrata el sorprenent poder de la [[Naturalea]] sobre el ser humà. Fòcs, catàstrofes, afonaments, fenomens naturals són descrits pel pintor. En els seus llenços, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalea. Com atres romàntics, considera el paisage natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent de la mar, com en ''Dawn after the Wreck'' ([[1840]]) o el ''[[Barco d'Esclaus]]'', 1840.

[[Archiu:Rain Steam and Speed the Great Western Railway.jpg|thumb|300px|left|''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'', pintat en ([[1844]]).]]

[[Archiu:Rain Steam and Speed the Great Western Railway.jpg|thumb|300px|left|''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'', pintat en ([[1844]]).]]

Els seus primers treballs, com ''Tintern Abbey'' ([[1795]]) o ''Venècia: S. Giorgio Maggiore'' (1819), conserven les tradicions del paisagisme anglés. No obstant, en ''Aníbal travessant els Alps'' ([[1812]]), el seu émfasis en el poder destructor de la naturalea ya comença a sorgir. El seu peculiar estil de pintura, el qual es caracterisava per l'us de tècniques exclusives de l'aquarela en l'eixecució de les seues obres pictòriques a l'oli, generava lluminositat, fluïdea i efectes atmosfèrics efímers<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=321}}.</ref>.

Els seus primers treballs, com ''Tintern Abbey'' ([[1795]]) o ''Venècia: S. Giorgio Maggiore'' ([[1819]]), conserven les tradicions del paisagisme anglés. No obstant, en ''Aníbal travessant els Alps'' ([[1812]]), el seu émfasis en el poder destructor de la naturalea ya comença a sorgir. El seu peculiar estil de pintura, el qual es caracterisava per l'us de tècniques exclusives de l'aquarela en l'eixecució de les seues obres pictòriques a l'oli, generava lluminositat, fluïdea i efectes atmosfèrics efímers<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=321}}.</ref>.

En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles.

En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles.

Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era del [[art modern]], fins al [[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{Cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>.

Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era de l'[[art modern]], fins a l'[[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{Cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>.

S'ha sugerit que els alts nivells de cendra en l'atmòsfera durant [[1816]] varen poder inspirar el treball de Turner<ref>{{Cita web |url=http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/ |título=Volcanes y clima. 1816, un año sin verano en el Hemisferio Norte |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.theartwolf.com/turner_biography_es.htm |título=MAESTRO DE ATMÓSFERAS - William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>.

S'ha sugerit que els alts nivells de [[cendra]] en l'[[atmòsfera]] durant [[1816]] varen poder inspirar el treball de Turner<ref>{{Cita web |url=http://www.meteored.com/ram/354/volcanes-y-clima-1816-un-ano-sin-verano-en-el-hemisferio-norte/ |título=Volcanes y clima. 1816, un año sin verano en el Hemisferio Norte |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.theartwolf.com/turner_biography_es.htm |título=MAESTRO DE ATMÓSFERAS - William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>.

== Obres selectes ==

== Obres selectes ==