Joventut Valencianista
Joventut Valencianista (JV) fon el primer grup obertament nacionaliste de la Comunitat Valenciana, fundat en l'any 1908 pels sectors radicalisats del Centre Regionaliste Valencià, dirigits per Miquel Duran, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta Alonso, Vicent Tomàs Martí, Ignasi Villalonga Villalba, Eduart Martínez-Sabater Seguí i Jacint Maria Mustieles.
Intentà valencianisar als partits polítics existents, pero fracassà. En l'any 1918 feren pùblica la “Declaracio Valencianista” a on exigia l'autonomia política i administrativa de la Pàtria Valenciana, ensenyança gratuïta i obligatòria i instauració d'un servici militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Fon dissolta durant la Dictadura espanyola de Miguel Primo de Rivera.
Refundació en la década dels 90Editar
Joventut Valencianista (JV) es va refundar a principis dels anys 90 com a una associació jovenil nacionalista i valencianista. Refundada inicialment per persones que havien militat en les Joventuts d'UV, aglutinava al valencianisme jovenil nacionaliste. Des d'unes posicions clarament nacionalistes i progressistes defenia l'independència de la Nacio Valenciana.
A la Joventut Valencianista n'hi ha que atribuir-li l'organisacio i movilisacio en la década dels anys 90 del valencianisme jovenil de tall nacionaliste. Es important destacar l'esforç de JV per teorisar sobre el nacionalisme valencià i articular un discurs nacionaliste coherent, que desgraciadament, més tart, cauria en l'incoherencia ideologica.
Deriva a la Tercera ViaEditar
Si be la Joventut Valencianista escomençà en uns posicionaments clarament valencianistes, a lo llarc dels anys anà acostant-se a les posicions de la Tercera via, per a acabar en una ideologia molt proxima a les tesis del BLOC.
A diferencia d'atres entitats nacionalistes valencianes posteriors com el CJAV o el Colectiu Nacionaliste, Joventut Valencianista acabà per no defendre en claritat l'independència i la singularitat de la llengua valenciana, amprant unes normes ortografiques totalment catalanisades al final de la seua existencia. Al final, tampoc va tindre una posició integradora, dialogant i oberta en els sectors menys nacionalistes o regionalistes del moviment valencianiste, posició dialogant que si va mantindre, en la seua etapa final, en determinats sectors del món catalaniste.
DisolucióEditar
Joventut Valencianista es va disoldre a finals dels anys 90, quan el seu recolzament va minvar, degut a la seua deriva ideològica cap a la Tercera via, en la qual, molts dels seus socis no estaven d'acort. Es va produir una important escisió en un Congres Nacional de Joventut Valencianista, que va fer que bona part de les seues bases es donaren de baixa o passaren a l'inactivitat. Varis dels seus directius i membres més destacats formen part hui en dia de partits que res tenen que vore en el valencianisme, com el BLOC, (Vicent Flor i Nacho Bellido) o el PPCV, (Lluís Bertomeu) i han ocupat diversos càrrecs en les institucions públiques a instàncies de les seues corresponents formacions polítiques.
DirectivaEditar
Alguns dels seus directius i membres més destacats foren: