107 611
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − '''Juan Ponce de León y Figueroa''' ([[Santervás de Campos]], [[Regne de Lleó]], [[Corona de Castella]], [[8 d'abril]] de [[1460]]<ref>''Webster's Biographical Dictionary'', 1ª edició, 1961, G & C. Merriam Co., pàg. 1200.</ref> o [[1474]]<ref>Morison, pàg. 502, 515, 529. Tradicionalment la data de naiximent de 1460 és la que s'ha amprat, pero darrerament guanya punts l'opció de 1474.</ref> - [[L'Havana]], [[Cuba]], [[juliol]] de [[1521]]) fon un [[explorador]] i conquistador castellà. Fon el primer [[governador de Puerto Rico]]<ref>[http://worldstatesmen.org/Puerto_Rico.html Llista completa de governadors a Puerto Rico] {{en}}</ref> en representació de la [[Monarquia espanyola|Corona espanyola]]. Encapçalà la primera expedició [[europa|europea]] a la [[Florida]], a la qual posà nom. − == Referències ==+ − {{Referències}} − == Bibliografia ==+ − * Arnade, Charles W. (1967). "Who Was Juan Ponce de León?" ''Tequesta, The Journal of the Historical Asssociation of Southern Florida.'' XXVII, 29-58. − * Davis, T. Frederick. (1935) "History of Juan Ponce de Leon's Voyages to Florida: Source Records." ''Florida Historical Society Quarterly''. V14:1. − * Fuson, Robert H. (2000). ''Juan Ponce de León and the Discovery of Puerto Rico and Florida.'' McDonald & Woodward Publishing Co. − * Lawson, Edward W. (1946). ''The Discovery of Florida and Its Discoverer Juan Ponce de Leon.'' Reprint, Kessenger Publishing. − * Morison, Samuel Eliot (1974). ''The European Discovery of America, The Southern Voyages.'' Oxford University Press. − * Peck, Douglas T. (1993). ''Ponce de León and the Discovery of Florida.'' Pogo Press. − * Van Middeldyk, R. A. (1903). ''The History of Puerto Rico.'' D. Appleton and Co. − * Weddle, Robert S. (1985). ''Spanish Sea: the Gulf Of Mexico in North American Discovery, 1500-1685.'' Texas A&M University Press. − == Enllaços externs ==+ − * [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6044.htm Informació sobre Juan Ponce de León] (Artehistoria.jcyl.es)+ + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:RUIDIAZ(1893) 1.083 JUAN PONCE DE LEÓN.jpg|thumb|200px|Retrat de Juan Ponce de León realisat en l'any [[1893]]]]
[[File:Joan Baptista Basset.jpg|thumb|Joan Batiste Basset]]
'''Joan Batiste Basset i Ramos''' ([[Alboraya]], [[1654]] - [[Segòvia]] [[1725]]), fon un general [[austraciste]], que va encapçalar la revolta valenciana contra [[Felip V]] al front dels maulets. Des de l'any [[1670]] va estar al servici dels emperadors d'Àustria i de [[Carles II]].
Son pare fon Joan Basset, fuster, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis. Batejat en la [[Parròquia de Sant Andreu de Valéncia]].
De caràcter fort i capacitat per al liderage, s'erigí en Comandant dels "[[Maulets]]", va encapçalar la revolta contra els "[[botiflers]]", el govern absolutiste i centralisador de [[Felip V]] i els seus partidaris. Parlava [[francés]] i [[alemà]].
==Guerra de Successió ==
Participà en les Guerres d'[[Hongria]] i [[Milà]], i en l'any [[1699]] solicità el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de [[Sant Jaume de l'Espasa]]. Fon comandant de l'eixèrcit austríac de l'[[Archiduc Carles]], en el que aplegaren a la Ciutat de [[Valéncia]] en [[1705]], proclamant rei a [[Carles d'Àustria]].
[[Categoria:Exploradors d'Amèrica]]
Una de les primeres coses que feu al prendre el manament, fon nomenar a sa mare, Marquesa de [[Cullera]], en la seua vila i les seues peixqueres.
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Exploradors d'Espanya]]
En [[febrer]] de l'any [[1706]] organisà la defensa de [[Xàtiva]] i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en [[1707]], [[Claude François Bidal]], [[marqués d'Asfeld]], entrà victoriós en la ciutat i manà incendiar i cremar [[Xàtiva]].
==La decepció==
Als llauradors ([[maulets]]) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als Maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida despuix pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense recolzament de l'Archiduc, acabaren tots en la presó.
Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el [[8 de juliol]] de [[1706]] va patir un atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu.
==Cap a presó==
Despuix de la [[batalla d'Almansa]], el [[25 d'abril]] de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes en el [[Regne de Valéncia]], pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Despuix de la capitulació, '''Joan Batiste Basset''' i atres caps austracistes, són detenguts per les tropes hispano-franceses.
Empresonat pels borbons, lo mateix que fon pels austracistes, és traslladat a [[Alacant]] i des d'allí a diverses presons d'[[Ondàrribia]], [[Segòvia]] i [[Fuenterrabia]]. En l'any [[1725]] s'acordà la lliberació de tots els presoners d'abdós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de [[Segòvia]], mentres que els seus companyons sí eixiren.
Una part del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]] el ha mitificat, aplegant en la processó celebrada en la [[Ciutat de Valéncia]] del [[23 de maig]] de [[1706]], a penjar en un balcó un retrat de '''Joan Batiste Basset i Ramos''' en la llegenda "In honorifentia populi nostro".
==Enllaços externs==
*[http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/basset-v.htm Biografia de Basset]
== Vore també ==
*[[Guerra de Successió]]
* [[Austracisme]]
* [[Maulets]]
* [[Monuments als Maulets]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Militars valencians]]
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]