Edició de «Juan Vanrell Nadal»

[[Image:Juan Vanrell.jpg‎|thumb|rigth|<center>Joan Vanrell premiat</center>]]
[[Image:Juan Vanrell2.jpg‎|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]]
'''Juan Vanrell Nadal''' és un filòlec i professor mallorquí. Naixqué en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. 

Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pau]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

==Estudis==
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava [[balear]], la seua llengua mare.

En l'any [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], se formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana. 


{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}

Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma]]

==Desenroll professional==

Va eixercir la seua professió de mestre en diversos Coleges de [[La Salle]].

Destaca els deu anys que va impartir classe en Maó ([[1948]]-[[1958]]), a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la  [[Guerra Civil Espanyola]].

Donà gran impuls al bàsquet, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Bàsquet Menorca]]' de 1ª divisió.

En l'any [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]].

En l'any [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser-ne secretari i director.

En l'any [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]].

==Hui==
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]].

==Atres càrrecs==

*En l'any [[1978]] és triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]]. 
A on treballà per la millora salarial.

{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
*En l'any [[2002]], és nomenat President de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]].

==Antics alumnes==
* Tinent General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
* D. [[Manuel Elices Calafat]].

==Premis==
* En l'any [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li va concedir el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.

==Publicacions==
*Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]]. 
*Artículs periodístics en els periòdics [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valencia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en els digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].

==Cites==

* [[Artur Mas]], president de la [[Generalitat de Catalunya]], digué en [[juliol]] de l'any [[2012]] que les comunitats autònomes desapareguen, excepte [[Galícia]], [[País Vasc]] i [[Catalunya]], per ser ''comunitats històriques''.

{{Cita|''¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca ([[1229]]) y a Valencia ([[1238]]) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?''|''¿Qué derechos históricos?'' ([[Diario de Valencia]], 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal}}

* Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]:

{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}

==Enllaços externs==

* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/juan-vanrell-c.htm Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida] 

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]