Canvis

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]].

Vinculat des de l'any [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en l'any [[1947]].

== Trayectòria professional ==

== Trayectòria professional ==

== Cultura valenciana ==  

== Cultura valenciana ==  

 

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. L'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

En l'any [[1974]] va ser el mantenedor dels XI [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer. També fon mantenedor dels [[Jocs Florals]] de l'any [[1983]] quan es celebrava l'acte del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el saló columnari de la [[Llonja de Valéncia]], el [[9 d'octubre]] de [[1983]]. Va pronunciar un discurs que ha quedat en el recort de molts valencians, prenent una postura clara davant les amenaces reals de la permanència cultural valenciana.  

En l'any [[1974]] va ser el mantenedor dels XI [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer. També fon mantenedor dels [[Jocs Florals]] de l'any [[1983]] quan es celebrava l'acte del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el saló columnari de la [[Llonja de Valéncia]], el [[9 d'octubre]] de [[1983]]. Va pronunciar un discurs que ha quedat en el recort de molts valencians, prenent una postura clara davant les amenaces reals de la permanència cultural valenciana.  

[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes del Puig]]

[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes del Puig]]

El 7 de març de l'any [[1981]] en el municipi valencià de [[El Puig de Santa Maria]] es celebrà l'acte d'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] o Normes de l'Acadèmia que foren elaborades per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] d'eixa institució. L'acte es va celebrar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]. Julià San Valero va intervindre en l'acte com a Decà de l'institució.

El [[7 de març]] de l'any [[1981]] en el municipi valencià de [[El Puig de Santa Maria]] es celebrà l'acte d'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] o Normes de l'Acadèmia que foren elaborades per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] d'eixa institució. L'acte es va celebrar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]. Julià San Valero va intervindre en l'acte com a Decà de l'institució.

== Estatut d'Autonomia ==

== Estatut d'Autonomia ==

{{Cita|Una autonomia profunda i sincera, en els màxims sostres d'autogovern que la Constitució permet, basada en enfortir les traces de la pròpia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua història, en la seua cultura, en la seua llengua pròpia i diferenciada, unit tot això en el profunt respecte en l'eixercici de les competències a totes i cadascuna de les províncies que integren l'històric Regne de Valéncia constituirà un factor d'estabilitat profunda i d'enfortiment de la democràcia.}}

{{Cita|Una autonomia profunda i sincera, en els màxims sostres d'autogovern que la Constitució permet, basada en enfortir les traces de la pròpia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua història, en la seua cultura, en la seua llengua pròpia i diferenciada, unit tot això en el profunt respecte en l'eixercici de les competències a totes i cadascuna de les províncies que integren l'històric Regne de Valéncia constituirà un factor d'estabilitat profunda i d'enfortiment de la democràcia.}}

El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de [[Madrit]] i també en la valenciana.

El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de [[Madrit]] i també en la prensa valenciana.

== La seua biblioteca ==

== La seua biblioteca ==

La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, historia de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del pla de la ciutat de Valéncia feta pel [[Pare Tosca]] i una còpia del bust de la [[Dama d'Elig]].

La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, història de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del pla de la ciutat de Valéncia feta pel [[Pare Tosca]] i una còpia del bust de la [[Dama d'Elig]].

== Cites ==

== Cites ==

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com esta:

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Sobre la [[llengua valenciana]]:

Sobre la [[llengua valenciana]]:

{{Cita|el nostre valencià, és un conjunt llingüístic constituït per elements derivats bàsicament del baix llatí parlat per tot el poble fins al sigle VIII, enriquit del sigle VIII al XIII en arabismes i des del sigle XIII fins a dia de hui per catalanismes, provençalismes,  aragonesismes, castellanismes, etc… en uns cultius moderns, i les nostres tendències fonètiques, paraules i expressions que van des de l'ibèric fins als tecnicismes actuals, passant pel visigot, llengües nortafricanes no aràbigues, italià, francés medievals o moderns, etc.. És dir un embroll vital, no tan simple com es fa creure|''Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia'' (Valéncia, 1977)}}

{{Cita|El nostre valencià, és un conjunt llingüístic constituït per elements derivats bàsicament del baix llatí parlat per tot el poble fins al sigle VIII, enriquit del sigle VIII al XIII en arabismes i des del sigle XIII fins a dia de hui per catalanismes, provençalismes,  aragonesismes, castellanismes, etc… en uns cultius moderns, i les nostres tendències fonètiques, paraules i expressions que van des de l'ibèric fins als tecnicismes actuals, passant pel visigot, llengües nortafricanes no aràbigues, italià, francés medievals o moderns, etc.. És dir un embroll vital, no tan simple com es fa creure|''Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia'' (Valéncia, 1977)}}

 

 

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómena medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}

Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (1978):

Citat per Francesc Moreno en la seua obra ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995):

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómena medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''}}

{{Cita|''Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc...''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995)}}

== Obres ==

== Obres ==

* "Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio" (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* "El tesoro preimperial de Drieves" ([[1945]])

* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])

* "El Neolítico español y sus relaciones" ([[1946]])

* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])

* "La península hispánica en el mundo neolítico" ([[1948]])

* ''Atlas Histórico Universal'' (Gráficas Ultra, Madrid, 1946)

* "La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia" (1950)

* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])

* "El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas" ([[1954]])

* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)

* "El Neolítico Hispánico" (1954)

* ''El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas'' ([[1954]])

* "Origen de la agricultura" ([[1955]])

* ''El Neolítico Hispánico'' (1954)

* "El Neolítico de Europa Occidental" ([[1956]])  

* ''Origen de la agricultura'' ([[1955]])

* "Perspectiva actual de la historia primitiva de España" ([[1957]])

* ''El Neolítico de Europa Occidental'' ([[1956]])  

* "Arte rupestre del Levante español" ([[1962]])

* ''Perspectiva actual de la historia primitiva de España'' ([[1957]])

* "Los orígenes de la agricultura valenciana" ([[1964]])  

* ''Arte rupestre del Levante español'' ([[1962]])

* "El campesino valenciano y su obra" (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, [[1964]])

* ''Los orígenes de la agricultura valenciana'' ([[1964]])  

* "Historia de la cultura" ([[1969]])

* ''El campesino valenciano y su obra'' (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, [[1964]])

* "Apuntes de historia de la cultura" ([[1970]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* ''Historia de la cultura'' ([[1969]])

* "Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar" ([[1975]])

* ''Apuntes de historia de la cultura'' ([[1970]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* "Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia" ([[1977]])

* ''Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar'' ([[1975]])

* "La Cova Fosca" ([[Ares del Maestrat]], [[Castelló]])

* ''Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia'' ([[1977]])

* "El neolítico valenciano" (1977) en colaboració de [[José Aparicio Pérez]].

* ''La Cova Fosca'' ([[Ares del Maestrat]], [[Castelló]])

* "Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia" (Colecció Temas Valencianos, núm. 1. Valéncia, 1977)

* ''El neolítico valenciano'' (1977) en colaboració de [[José Aparicio Pérez]].

* "Poble, Cultura i Llengua" (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.

* ''Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia'' (Colecció Temas Valencianos, núm. 1. Valéncia, 1977)

* "Guía para el estudio de la cultura popular" ([[1980]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* ''Poble, Cultura i Llengua'' (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.

* "El Poble del Regne de Valéncia" [[Del Senia al Segura]] (1988)

* ''Guía para el estudio de la cultura popular'' ([[1980]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* "Folclore, etnografía y etnología en Valencia" ([[1992]]) Dins de l'obra colectiva "Historia de la Antropología Española".

* ''El Poble del Regne de Valéncia'' [[Del Senia al Segura]] (1988)

* ''Folclore, etnografía y etnología en Valencia'' ([[1992]]) Dins de l'obra colectiva ''Historia de la Antropología Española''.

== Vore també ==

== Vore també ==