Canvis

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Julián Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]].

'''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]].

== Biografia ==

== Biografia ==

* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]])

* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]])

* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]).

* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]).

Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...''|"Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana". Regnedevalencia. com}}

{{Cita|Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, hasta tiempos anteriores a la conquista del Rey D. Jaime|''De historia arábigo-valenciana'' ([[1925]]) Conferència llegida per Julià Ribera en el [[Centre de Cultura Valenciana]], el 22 de maig de l'any 1925.}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==