Diferència entre les revisions de "Juli Cervera i Baviera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Julio Cervera i Baviera s'ha renomenat com Juli Cervera i Baviera: Nom mal escrit en valencià)

Revisió de 12:16 12 feb 2010

Archiu:Juli Cervera i Baviera.jpg
Juli Cervera i Baviera

Julio Cervera i Baviera (Sogorb 1854-Madrit 1929) fon un ingenier valencià, pioner de les telecomunicacions.

Estudià Ciències Físiques i Naturals en Valéncia i es fiu cadet de Caballería en Valladolit. En 1878 entrà a formar part de la Escola d'Ingeniers Militars de Guadalajara. Agregat Militar en la embaixada espanyola en Tánger entre 1888 i 1890, participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de 1898, guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, La defensa de Puerto Rico, en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Fon el dissenyador de l'antic tramvía de Tenerife, i en 1903 creà la Escola lliure d'Ingeniers en Valéncia, un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre 1901 i 1902 fiu emisions regulars entre Tarifa i Ceuta durant tres mesos consecutius, i entre Xàbia (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segón i tercer servicis regulars de l'història radiotelegráfica mundial, després del que Marconi ficà en marcha entre la Illa de Wight i Bournemouht en giner de 1898.

Segons el professor de la Universitat de Navarra, Ángel Faus, fon Cervera (i no Marconi) l'inventor de la ràdio. Marconi inventà la telegrafia sense fils i demostrà sa eficàcia en decembre de 1901, pero no treballà en la ràdio fins 1913, tal i com indica el propi Marconi en un document coetàneu. Segons Faus: "Fon el comandant Cervera, qui colaborà én Marconi i son ajudant George Kemp en 1899, qui resolgué les dificultats de la telefonía sense fils i obtingué ses primeres patents ans de que terminara tal any. El 22 de març de 1902 constituí la Sociedad Anónima Española de Telegrafía y Telefonía sin Hilos davant el notari de Madrit Don Antonio Turón y Boscá".

Faus, destaca que Julio Cervera patentà la radiotelefonia sense fils en Espanya, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra: "Les angleses són significatives puix se conseguiren sense oposició de Marconi i son entorn empresarial, lo que indica que es un sistema distint".


Expedició africana

Juli Cervera i Baviera (el primer per la dreta), Felipe Rizzo, Francisco Quiroga (en terra, martell en mà) i Hach Abd-el Kader, un guía local

En 1886, sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al Sàhara Junta ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixía be el desert i tenía sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'exit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de Rio de Oro. L'expedició partí de Canàries i atravessà 425 Km de desert.

Inventor pioner

Cervera fon un nom clau en l'alvanç de les telecomunicacions. En març de 1902 cap científic o tècnic en el món parlava encara de telefonía sense fils. Les patents de Cervera són quatre anys anteriors als primers disenys del "audión" de Lee de Forest i al funcionament del robot teledirigit de Leonardo Torres Quevedo en París. Segons Faus: "Sos estudis són aplicables a l'explosió de mines i torpedos a distància, al movimient de máquines terrestres o marines, etc." Segons este professor, "en agost de 1899 Cervera presentà, ademés, la patent del teleinterruptor d'equips i sistemes, el teleinterruptor a distància tan comú en aplicacions civils i militars. Marconi investigà estos aspectes anys després de Cervera".