Edició de «Junta dels Tretze»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. | ||
| − | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia | + | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia solament un caràcter de lluita política local. |
| − | A la mort de [[Joan Llorenç]], en | + | A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia. |
Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals. | Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals. | ||