Edició de «Kuomintang»

{{Partit Polític |
| nom       = 中國國民黨<br/>Partit Nacionaliste Chinenc<br/>Kuomintang 
| color        = #0000CB
| logo         = [[Archiu:Emblem of the Kuomintang.svg|190px]]|
| president   = [[Eric Chu]] 
| líder = 
| portaveu   = 
| fundació    = [[24 de novembre]] de [[1894]] (Societat per a la Regeneració de China) <br /> [[20 d'agost]] de [[1905]] (Aliança Revolucionària) <br /> [[25 d'agost]] de [[1912]] (Kuomintang) <br /> [[8 de juliol]] de [[1914]] (Partit Revolucionari Chinenc) <br /> [[10 d'octubre]] de [[1919]] (Partit Nacionaliste Chinenc Kuomintang) 
| dissolució   = 
| ideologia    = [[Tres Principis del Poble]]<br>[[Nacionalisme chinenc]]<br>[[Republicanisme]]<br>[[Socialisme]] (històric)<br>[[Anticomunisme]]<br>[[Conservadurisme]]<br>[[Reunificació chinenca]]
| sèu         = Avinguda Pa-to 232-234, secció 2, districte de Chung-shan, [[Taipei|T'ai-pei]], [[Illa de Taiwan|T'ai-wan]], [[República de China]]
| internacional    = [[Unió Internacional Demócrata]]|  
| partits         = 
| web          = [http://www.kmt.org.tw www.kmt.org.tw]|
}}
El '''Kuomintang''' o '''KMT''' ([[chinenc]] tradicional: ''中國國民黨'', chinenc simplificat: ''中国国民党'', pinyin: ''Zhōngguó Guómíndǎng'', Wade-Giles: ''Chung-kuo Kuo-min-tang'', lliteralment «Partit Nacionaliste Chinenc») és un partit polític nacionaliste chinenc de la [[China|República de China]] fundat despuix de la [[Revolució de Xinhai]] de [[1911]]. Esta va comportar a l'abdicació de [[Puyi]] en l'any [[1912]], últim emperador de la [[dinastia Qing]], i l'abandó del govern imperial pel republicà.

Actualment, està considerat com un partit conservador, membre de l'Unió Internacional Demócrata (a la que pertanyen partits com el Partit Conservador britànic, el Partit Republicà dels Estats Units i el Partit Popular espanyol).

== Inicis (1912-1926) ==
[[Archiu:Naval Jack of the Republic of China.svg|thumb|El disseny de la bandera ''[[Emblema de la República de Chinenca|Cel Blau en un Sol Blanc]]'' va ser realisat per [[Lu Hao-tung]] en l'any [[1895]] i és usada com la bandera del Partit Kuomintang de Taiwan (KMT).]]
El KMT va ser fundat en la província de [[província de Cantón|Cantón]] en [[agost]] de [[1912]], per l'unió de varis grups revolucionaris, com el moderat Tongmenghui. Els seus fundadors varen ser [[Sun Yat-sen]] (el seu primer líder) i [[Song Jiaoren]]. Inicialment, era un partit democràtic nacionaliste socialiste moderat, que va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries d'eixe mateix més.

En [[1913]], el president chinenc [[Yuan Shikai]], que havia aplegat a president com a conseqüència del pacte per a que l'emperador abdicara, i el govern del qual era cada volta més autocràtic, va illegalisar el partit, expulsant-ho del govern i el parlament, i va fer assessinar a Song.

El KMT va establir en [[1918]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] un govern revolucionari opositor en [[Cantón (China)|Cantón]] (sur de China). En la seua busca de reconeiximent internacional, va aplegar a enviar una delegació a la conferència que va donar lloc al [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], pero solament va obtindre el respal de l'[[URSS]].

En el seu primer congrés nacional ([[1924]]) es varen admetre delegats de molts grups aliens al Kuomintang, inclosos representants del [[Partit Comuniste de China]]. En ell es varen assumir les idees de Sun de que la reconstrucció nacional de China devia començar en un govern militar, seguida del govern del KMT, per a aplegar finalment a la [[sobirania popular]]. Ademés, es varen adoptar com a ideologia bàsica els nomenats "tres principis del poble" (''三民主义'' en chinenc simplificat, ''三民主義'' en chinenc tradicional i Sān Mín Zhǔyì en pinyin): [[nacionalisme chinenc|nacionalisme]], democràcia, i benestar del poble.

El poder dels comunistes en el KMT es va incrementar enormement. Agents de la [[Komintern]] com [[Mijaíl Borodin]] i V. K. Blücher, varen ajudar a reorganisar i consolidar el partit, segons l'ideari del [[Partit Comuniste de l'Unió Soviètica]]. Aixina, el KMT va adoptar una estructura [[Lenin|leninista que continuaria fins als anys 90. Ademés, el Komintern va ordenar al Partit Comuniste Chinenc recolzar al Kuomintang, animant als seus membres a pertanyer a abdós partits, en la finalitat de formar un front unit. Els consellers soviètics varen ajudar també a formar un institut polític per a formar experts en propaganda i movilisació de les masses.

== Durant la guerra civil (1926-1949) ==
Despuix de la mortde Sun Yat-sen en [[1926]], el seu successor, el general [[Chiang Kai-shek]] va llançar l'Expedició del Nort en contra del govern de senyors de la guerra de [[Pequín]], partint des de [[Cantón (China)|Cantón]], en la finalitat d'unificar tota China baixe el KMT. Despuix d'una pausa momentànea en [[Shanghái]] en [[1927]] per a porgar als comunistes del partit, va començar la [[Guerra Civil China]]. Les forces del Kuomintang varen conquistar Pequín en [[1928]], lo que els va guanyar el reconeiximent diplomàtic internacional. Aixina va començar el periodo de "tutela política" preconisat per Sun, durant el qual el partit devia educar al poble sobre el funcionament de la democràcia i els seus drets polítics.

Finalment, els comunistes varen ser obligats (entre [[1934]] i [[1935]]) a abandonar les seues bases en el sur i centre del país, i establir atres noves en el noroest. El Kuomintang va continuar la guerra, ignorant la creixent amenaça [[Japó|japonesa]] fins que el nort de China va ser invadit per ells en [[1937]]. Aixina, el periodo de tutela, que es va caracterisar per la corrupció i la burocràcia, no va finalisar en 1935, com estava previst. Ho faria en [[1947]], en la promulgació d'una nova constitució que permetia la participació de certs partits menors. En qualsevol cas, el control del KMT a nivell local i provincial mai va ser complet.

Despuix de la derrota japonesa en la [[Segona Guerra Mundial]], la guerra en els comunistes, que operaven des de les seues bases en [[Manchuria]] i el nort de China, es va intensificar, mentres l'inflació es disparava. Els intents de mediació de [[Estats Units]] varen ser un fracàs. Chiang va decidir defendre els centres industrials i financers, deixant el camp en mans dels comunistes, i finançant-se en les reserves taiwaneses de [[sucre]] i [[arròs]]. En els sanguinosos enfrontaments, l'eixèrcit nacionaliste va sofrir una série de derrotes que varen fer que els comunistes controlaren per a [[1949]] la major part de la China continental.

El Kuomintang i els restants del seu eixèrcit es varen retirar en l'[[estiu]] de 1949 a l'illa de [[Taiwan]].

== Governant Taiwan (1949-2000) ==
El Kuomintang va restablir en l'any [[1950]], en el respal econòmic nortamericà, un règim autoritari en [[Taipei]], en totes les seues atribucións, reclamant la sobirania sobre tota China, i baix lleis d'emergència que detenien els processos democràtics fins que es recuperara el continent. L'illa va sofrir llavors el nomenat "Terror Blanco" o repressió política a càrrec del KMT.

La [[República de China]], nom de l'estat taiwanés (a l'estat continental comuniste se li crida [[República Popular China]]) va conservar el seu lloc en les [[Nacions Unides]] fins a [[1971]]. Despuix de la mort de Chiang en [[1975]], el seu fill [[Chiang Ching-kuo]] va prendre les regnes del partit, fins que va morir en [[1988]]. El seu successor, [[Lee Teng-hui]], va ser el primer taiwanés que va liderar el partit. 

En els anys 70, el Kuomintang va començar a permetre eleccions parcials, en la finalitat de reemplaçar als seus envellits representants. Aixina, encara que seguien sense permetre's partits opositors, es varen tolerar candidats no pertanyents al KMT, nomenats (''dǎngwài'' en pinyin, ''党外'' en chinenc simplificat i ''黨外'' en chinenc tradicional). En els 80, el partit se centraria en deixar de ser un partit en un sistema de partit únic per a convertir-se en un de molts en una democràcia en molts partits, i en "taiwanisarse". 

Finalment, Lee va declarar el fi de la [[llei marcial]] en [[1991]], moment en que varen tindre que enfrontar-se en el Partit Demòcrata Progressiste (PDP). Lee va desnugar les ires de la República Popular de China i gran part de l'electorat en defendre les relacions de "estat a estat" en el govern continental, lo que va ser associat en la independència de Taiwan. 

En [[1994]] el KMT va sofrir una escissió menor, que va donar lloc al Partit Nou, que en la pràctica desapareixeria en les eleccions llegislatives de [[2001]].

El Kuomintang havia creat un vast imperi empresarial compost per bancs, empreses d'inversions, petroquímiques, i emissores de radi i televisió. Per a l'any [[2000]] era el partit polític més ric del món, en una fortuna estimada de més de sis mil millons de dólars nortamericans. Aixina, quan Lee va arrasar en les primeres eleccions presidencials taiwaneses de [[1996]], el KMT va ser acusat de comprar vots i estar implicat en el "or negre" (terme taiwanés per a la corrupció).

En l'any [[1999]] el partit va sofrir una atra escissió quan [[James Soong]] (antic secretari general), molest en la nominació com a candidat per a les eleccions de 2000 de [[Lien Chan]], ho va desafiar, sent expulsat junt en els seus seguidors del partit, donant lloc al Partit Poble Primer (PPP). Finalment, el líder opositor [[Chen Shui-bian]], del Partit Demòcrata Progressiste (PDP) va guanyar les eleccions, quedant Lien tercer despuix de Soong.

== Actualitat ==
Lien es va alluntar de les polítiques separatistes de Lee per a adoptar una política més favorable a una reunificació, en la finalitat d'evitar desercions cap al partit de Soong. Açò va fer que Lee dimitira de la direcció del KMT, i fora expulsat a l'any següent, en acusar als seus líders d'intentar vendre Taiwan a Pequín. Açò va donar lloc a la formació de l'Unió Solidària de Taiwan. 

Tot açò va debilitar enormement al partit, que perdia molts votants a favor dels partits de Soong i Lee. Pronte, la riquea del KMT va començar a ser vista com un problema més que una ventaja, lo que va fer que el partit renunciara a gran part de les seues possessions, encara que açò no va impedir les acusacions en les presidencials de [[2004]] de que havien retengut possessions adquirides illegalment.

El moment electoral més baix del Kuomintang va ser quan varen perdre la majoria en el parlament en les llegislatives de decembre de [[2001]]. Posteriorment, obtindrien bons resultats en les eleccions municipals de [[2002]], moment des d'el que s'aliarien en el Partit Poble Primer (PPP), per a formar la [[Coalició pan-blau]].

Recentment, les relacions entre la Coalició i el Partit Comuniste de China han millorat, havent olts contactes entre abdós. Actualment, el Kuomintang afirma que s'opon a qualsevol decisió immediata sobre l'unificació o l'independència i preferix vore resolt el tema per les futures generacions.

L'Aliança Pan-Blau es va presentar a les presidencials del [[20 de març]] de 2004 en Lien com a candidat a la presidència i Soong a la vicepresidència. La vespra de les eleccions, Chen Shui-bian, independentista del PDP, va ser ferit lleu en un atentat. Al sendemà, l'Aliança Pan-Blau va ser derrotada pel PDP per menys de 30.000 vots (0,2% dels vots), #lo que va fer que demanaren un reconte dels vots, i acusaren a Chen de simular el seu atentat. El reconte de vots va revelar l'existència de 40.000 vots dubtables, dels quals la majoria eren per al PDP, a pesar de lo que no s'han anunciat noves eleccions.

Recentment, s'ha anunciat la fusió del KMT i l'PPP. En les eleccions llegislatives de l'[[11 de decembre]] del 2004 en Taiwan la [[coalició pan-blau]] (favorable a una eventual reunificació en China) liderada pel Kuomintang va guanyar 114 escans en el Yuan llegislatiu front als 101 de la [[coalició pan-vert]] (favorable a la independència de Taiwan) liderada pel Partit Democràtic Progressiste. Entre el [[26 d'abril]] i el [[5 de maig]] de [[2005]] el Kuomintang va realisar un viage històric a la [[República Popular China]] nomenat també "visita de pau a China" i els seus militants es varen trobar en el President de China [[Hu Jintao]] i en varis membres del Partit Comuniste de China i abdós es varen comprometre a treballar junts per la reunificació pacífica de China i Taiwan. 

El [[16 de juliol]] de [[2005]], [[Ma Ying-jeou]] va guanyar l'elecció com a nou líder del Kuomintang rellevant a Lien formalment en el 17º congrés del partit en [[agost]]. 

En les [[Eleccions llegislatives de la República de China de 2008|eleccions llegislatives]] del [[12 de giner]] de [[2008]], el Kuomintang va conseguir 81 dels 113 escans llegislatius front a 27 del gobernant Partit Progressiste Democràtic.

Per a les [[Eleccions presidencials de la República de China de 2008|eleccions presidencials de 2008 en Taiwan]], el Kuomintang va presentar la candidatura presidencial de [[Ma Ying-jeou]], que va guanyar en prop del 58% dels vots.

L'oficialiste Partit Kuomintang de Taiwan, pròxim a China, va guanyar 64 escans del Yuan llegislatiu en el 44.5% dels vots en les [[Eleccions llegislatives de la República de China de 2012|eleccions llegislatives taiwaneses de 2012]]

El President de Taiwan Ma Ying-jeou va ser reelegit per a les [[Eleccions presidencials de la República de China de 2012|eleccions presidencials taiwaneses de 2012]] en el 51.60% dels vots.

El [[17 de giner]] de [[2015]], [[Eric Chu|Eric Chu Lip Lun]] va ser electe president del Kuomintang sense oposició.

[[Categoria:Kuomintang]]