Edició de «L'Albufera»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Albufera.jpg|thumb|350px|<center>L'Albufera en el [[sigle XIX]]</center>]] |
El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. | El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== El llac == | == El llac == | ||
− | |||
El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals". | El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals". | ||
Llínea 37: | Llínea 36: | ||
Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars. | Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars. | ||
− | En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de | + | En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]], conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros. |
En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors. | En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors. | ||
Llínea 53: | Llínea 52: | ||
En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor. | En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor. | ||
− | [[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen | + | [[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen començar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar. |
A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]]. | A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]]. | ||
Llínea 73: | Llínea 72: | ||
En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]]. | En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]]. | ||
− | En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[romer]] i la [[eixedrea]] | + | En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[Thymus|timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[Rosmarinus officinalis|romer]] i la [[eixedrea]] |
Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]]. | Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]]. | ||
Llínea 79: | Llínea 78: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
− | El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica. | + | El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila (peix)|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica. |
Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]]. | Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]]. | ||
Llínea 85: | Llínea 84: | ||
També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]]. | També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]]. | ||
− | Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]], | + | Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]],[[gavina]] |
==L'Albufera i alguns autors== | ==L'Albufera i alguns autors== | ||
Llínea 96: | Llínea 95: | ||
Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}} | Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}} | ||
− | *En el | + | *En el Llibre del Repartiment, [[Jaume I]] se la reservà: |
{{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}} | {{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}} | ||
Llínea 135: | Llínea 134: | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | * [http://commons.wikimedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Albufera commons|Parque Natural de l'Albufera] | |
− | *[ | + | *[http://www.albufera.com/ parc Natural de l'Albufera - Pàgina no oficial] |
− | *[ | + | *[http://parquesnaturales.gva.es/albufera parc Natural de l'Albufera] |
− | + | *[http://parquesnaturales.gva.es/ parcs Naturals de la Comunitat Valenciana] | |
− | {{ | + | *[http://www.porlibre.com/valencia/albufera.Htm parc Natural de l'Albufera - Espais protegits a Espanya] |
+ | *[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/01/02/passeig_per_laalbufera Vicente L. Simó Santonja] | ||
+ | *{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Albufera}} | ||
− | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]] |
− | [[Categoria:Valéncia | + | [[Categoria:Parcs naturals d'Espanya|Albufera]] |
+ | [[Categoria:Valéncia]] |