Canvis

[[Image:Albufera.jpg|thumb|350px|<center>L'Albufera en el [[sigle XIX]]</center>]]

[[Image:Albufera.jpg|thumb|350px|<center>L'Albufera en el [[sigle XIX]]</center>]]

El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, del [[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

El '''parc Natural de l'Albufera''' o '''L'Albufera''' (Albufera, de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-buhayra'', "el chicotet mar") és un [[parc natural]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

També coneguda pels romans com ''Nacarum Stagnum'' i en alguns poemes àraps se li denomina ''Espill del sol''.

També coneguda pels romans com ''Nacarum Stagnum'' i en alguns poemes àraps se li denomina ''Espill del Sol''.

Este parage de 21.120&nbsp;ha que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[23 de juliol]] de l'any [[1986]] es troba  situat a uns 10&nbsp;[[quilómetro|km]] al sur de la ciutat de [[Valéncia]].

Este parage de 21.120&nbsp;ha que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[23 de juliol]] de l'any [[1986]] se troba  situat a uns 10&nbsp;[[quilómetro|km]] al sur de la ciutat de [[Valéncia]].

El parc natural comprén el sistema format per la [[albufera]] pròpiament dita, el seu entorn humit, i el cordó litoral ( [http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 La Devesa d'El Saler] ) adjacent a abdós.

El parc natural comprén el sistema format per l'[[albufera]] pròpiament dita, el seu entorn humit, i el cordó litoral ( [http://www.valencia.es/ayuntamiento/albufera_accesible.nsf/vDocumentosTituloAux/Inicio?opendocument&lang=1&nivel=1 La Devesa d'El Saler] ) adjacent a abdós.

El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el [[8 de juliol]] de [[1986]]: “El sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a abdós, constituïx un dels espais naturals de major importància de la Comunitat Valenciana”.

El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el [[8 de juliol]] de [[1986]]: “El sistema format pel llac de l'Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a abdós, constituïx un dels espais naturals de major importància de la Comunitat Valenciana”.

En data [[23 d'octubre]] de [[1990]] es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de [[16 de maig]], va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El [[19 de novembre]] de l'any [[2004]] fon aprovat pel Consell de la [[Generalitat Valenciana]] el Pla rector d'Us i Gestió (PRUG) de l'Albufera.

En data de [[23 d'octubre]] de l'any [[1990]] es va aprovar el document de Pla Especial de Protecció del parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de [[16 de maig]], va aprovar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El [[19 de novembre]] de l'any [[2004]] fon aprovat pel Consell de la [[Generalitat Valenciana]] el Pla rector d'Us i Gestió (PRUG) de l'Albufera.

== Orografia ==

== Orografia ==

El parc es va originar pel farciment d'una antiga baïa per l'aporte de sediments dels rius [[Xúquer]] i [[Túria]] produint-se la separació definitiva del mar en l'época romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000&nbsp;hi ha) pero en el pas dels anys i a causa de l'interés a obtindre noves zones de cultiu (especialment de [[arròs]]) ha anat disminuint de tamany fins a les 2.800&nbsp;hi ha actuals.

El parc se va originar pel farciment d'una antiga baïa per l'aportament de sediments dels rius [[Xúquer]] i [[Túria]] produint-se la separació definitiva del mar en l'época romana. Llavors la superfície del llac era molt major (vora 30.000&nbsp;hi ha) pero en el pas dels anys i a causa de l'interés per a obtindre noves zones de cultiu (especialment d'[[arròs]]) ha anat disminuint de tamany fins a les 2.800&nbsp;hi ha actuals.

Per això hi ha tres ambients diferenciats:

Per això hi ha tres ambients diferenciats:

:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac del mar.

:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac del mar.

:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.

:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.

:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.

:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.

En el parc Natural de l'Albufera, ademés d'estos ambients trobem chicotets ecosistemes, els quals en alguns cassos són d'elevada importància, tant per la fauna  com per la flora:

En el parc Natural de l'Albufera, ademés d'estos ambients trobem chicotets ecosistemes, els quals en alguns casos són d'elevada importància, tant per la fauna  com per la flora:

:'''Els "ullals"''': són els brolladors que trobem a lo llarc de la marjal de l'Albufera. En estos  brolladors trobem fauna autòctona com el samaruc i el fartet, de la mateixa manera que trobem vegetació, tant aquàtica, com palustre i de ribera.

:'''Els "ullals"''': són els brolladors que trobem a lo llarc de la marjal de l'Albufera. En estos  brolladors trobem fauna autòctona com el samaruc i el fartet, de la mateixa manera que trobem vegetació, tant aquàtica, com palustre i de ribera.

:'''Les "mallaes"''': són unes depressions intra-dunars que trobem en la retinga. Estes depressions solen inundar-se en el periodo autumnal i primaveral de precipitacions, per lo que les seues vores podem trobar vegetació palustre i fauna aquàtica.

:'''Les "mallades"''': són unes depressions intra-dunars que trobem en la retinga. Estes depressions solen inundar-se en el periodo autumnal i primaveral de precipitacions, per lo que en les seues vores podem trobar vegetació palustre i fauna aquàtica.

== El llac ==

== El llac ==

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran de [[Espanya]], es troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les arrels d'una espècie de pins, adaptada a esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll davall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetia vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada del mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les crides "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.

Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.

Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç del que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage cridat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegues de circumferència.

Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.

En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]], conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   

En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la  profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.   

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.

En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  

En l'any [[1671]] es va prohibir l'entrada en l'Albufera, els seus llímits i la Devesa. La descripció de la fauna demostra que pràcticament es conservava en tota la seua esplendor.  

[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen començar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.

[[Carles III]] va canviar novament les ordenances i es varen escomençar a arrendar els llocs de caça, reservant dos Uchana i Raconet per al [[capità General]] i cedint dos dies a l'any a qui voldria caçar.

A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició  pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]].

En els saladars existents entre les dunes podem trobar la [[herba salada]] i la [[barrella]].

En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[Thymus|timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[Rosmarinus officinalis|romer]] i la [[eixedrea]]

En les zones en [[substrat]] rocós es troba un típic bosc mediterràneu format pel [[pi blanc]], el [[timó]], la [[Retrama scorpius|aliaga]] el [[romer]] i la [[eixedrea]]

Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]].

Finalment en les zones humides podem trobar comunitats sumergides, flotants i [[palustre]]s com el [[canyiç]], la [[boga]] la [[mansega]].

== Fauna ==

== Fauna ==

El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i  és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila (peix)|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica.

El llac té diverses espècies destacant el [[fartet]] i el [[samaruc]]( “Valéncia hispànica”, peix chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros i  és una espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna), abdós espècies de peixos són endèmiques de la Comunitat Valenciana i la [[Anguila|anguila]], [[llisa]] i [[llobarro]] per la seua importància econòmica.

Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el  [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]].

Encara que sense cap dubte este parc és conegut per l'extraordinària riquea avícola que poseïx destacant entre les [[anàtit]]s el  [[Netta rufina|ànet roig]] en fins a 10.000 eixemplars, la [[cullera comú]] en fins a 20.000 eixemplars o el [[ànet collvert]].

També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].

També són destacades les colònies de [[garsa|garses]], podent resenyar la [[garseta bouera]], la [[garseta craquera]] o la [[garsa blava]].

Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]],[[gavina]]

Finalment és resenyable la presència d'espècies com el [[charrà comú]], el [[charrà patinegre]], la [[camallonga]], la [[roseta]], el [[flamenc (animal)|flamenc]] o la [[gavina]].

==L'Albufera i alguns autors==

==L'Albufera i alguns autors==

Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}}

Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}}

*En el Llibre del Repartiment, [[Jaume I]] se la reservà:  

*En el [[Llibre del Repartiment]], [[Jaume I]] se la reservà:  

{{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}}  

{{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}}