L'Alqueria de la Comtesa

L'Alqueria de la Comtesa
Localització de l'Alqueria de la Comtessa respecte del País Valencià.png Escut de l'Alqueria de la Comtessa.svg
Alquería de la Condesa-Mapa de Safor.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°56′41″N 0°9′36″O
Altitut: 16 msnm
Superfície: 2,10 km²
Població: 1.478 hab. (2022)
Densitat: 703,80 hab./km²
Gentilici: Alquerià/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46715
Festes majors: 29 de juny
Alcalde: Salvador Femenía Peiró (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial de L'Alqueria de la Comtesa


L'Alqueria de la Comtesa (en castellà Alquería de la Condesa), és un municipi de la Comunitat Valenciana, que pertany a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

GeografiaEditar

Situat entre les ciutats de Gandia i Oliva, pròxim a la costa. La superfície és plana, a excepció d'un chicotet tossal de 176 metros en el Mont Rabat al sur del terme. El terreny és argilós. D'oest a est creua el barranc de Seret o més conegut com Beneitijir.

El clima és clima mediterràneu, els vents dominants són els del nort i est i és este últim és el que produïx les pluges. De noroest a surest passa la carretera de Gandia a Oliva, i transversalment a esta, la de Piles a Rafelcofer.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332.

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal de L'Alqueria de la Comtesa llimita en les següents localitats: Bellreguart, La Font d'En Carròs, Oliva, Palmera, Piles i Rafelcofer, totes elles de la província de Valéncia.

HistòriaEditar

En el mateix llímit d'este terme en el de La Font d'En Carròs se troba la Montanya del Rabat en la que hi ha restos d'un poblat ibèric.

L'orige del lloc és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. En l'any 1562 s'agregà l'Alqueria dels Frares. És una parròquia independent des de l'any 1773.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Tormos PSPV-PSOE
1983 - 1987 Juan Tormos PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Tormos PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Tormos PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Gonzales Escriva PSPV-PSOE
1999 - 2003 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2003 - 2007 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2007 - 2011 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2011 - 2015 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2015 - 2019 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2019 - 2023 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE
2023 Salvador Femenía Peiró PSPV-PSOE

DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 1.478 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2022
1.605 1.541 1.557 1.487 1.457 1.382 1.414 1.462 1.486 1.506 1.418 1.478

EconomiaEditar

Bassada tradicionalment en l'agricultura, la superfície cultivada ocupa la major part de terme. En el seca hi ha plantats oliveres i garroferes. En el regadiu que ocupa la major part del terreny, i és la taronja el cultiu més important.

L'indústria, de menor importància que l'agricultura, estava representada pel moble, el calçat i fabricació d'envasos per a la taronja. A finals del sigle XX i fins ara, el sector servicis un centre comercial en el que s'ubiquen diverses activitats.

MonumentsEditar

 
Iglesia de Sant Pere i Sant Pau
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada als sants Pere i Pau. S'acaba en 1909, construïda sobre el solar d'atra més antiga. La pila batismal fon donada fa anys per Adolf Castelló, hui en dia els seus besnets i gents del poble són batejats en eixa pila de marbre.
  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel
  • Molí d'arròs data de 1850.

Festes localsEditar

  • Festes Patronals. Celebra estes festes el 29 de juny en honor a Sant Pere i Sant Pau. I durant els tres dies següents, dia 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en Honor del Santíssim Crist, la Divina Aurora i Sant Lluís respectivament.

En la segona semana de setembre se celebra el tradicional "Porrat de l'Alqueria de la Comtesa" en honor dels Sants Abdon i Senén o també conegut com "Sants de la Pedra".

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa