Edició de «L'Alt Palància»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
'''L'Alt Palància''' està travessada pel camí natural que unix la ciutat de [[Valéncia]] en el sur d'[[Aragó]] i [[Saragossa]]. S'articula entorn de la part alta del curs del riu [[Palància]] que la recorre en sentit NO-SE. | '''L'Alt Palància''' està travessada pel camí natural que unix la ciutat de [[Valéncia]] en el sur d'[[Aragó]] i [[Saragossa]]. S'articula entorn de la part alta del curs del riu [[Palància]] que la recorre en sentit NO-SE. | ||
| Llínea 18: | Llínea 4: | ||
== Localisacio == | == Localisacio == | ||
| − | La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la | + | La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la posicio mes meridional de la provincia de Castelló, llimitant al nort en la comarca dels [[Alts de Millars]], a l'est en la [[Plana de Castelló]] i el [[Camp de Morvedre]], a l'oest en la [[província de Terol]] i al sur en el [[Camp de Turia]] i Chelva-Villar del Arzobispo. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El riu [[Palància]] en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la [[Serra de Javalambre]]; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de [[ | + | El riu [[Palància]] en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la [[Serra de Javalambre]]; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de [[Jerica]], seguint les hortes de [[Viver]] i [[Sogorp]]. Per la seua banda el riu [[Chico]], conforma la Vall d'Almonacid de caracter secundari. |
| − | El riu [[Palància]] regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperança, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de [[Caudiel]] i [[ | + | El riu [[Palància]] regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperança, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de [[Caudiel]] i [[Bejis]]. |
Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el [[Turia]]. | Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el [[Turia]]. | ||
| − | En la llinia | + | En la llinia continua en la Serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio regnant en la resta de serres i constituix el llimit de la Vall de Sogorp, els alts de [[Millars]] i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental. |
| − | En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la | + | En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la mes humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, la xara i les pastures. Per un atre costat, les terres improductives cobrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer. |
== Orografia == | == Orografia == | ||
| Llínea 36: | Llínea 22: | ||
Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals: | Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals: | ||
| − | :'''La vall del [[riu Palància]] ''' Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de [[Navaixes]]), com el mig (des de Navaixes fins [[Sot de Ferrer]]). | + | :'''La vall del [[riu Palància]]''' Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de [[Navaixes]]), com el mig (des de Navaixes fins [[Sot de Ferrer]]). |
| − | :'''L'erm de [[Barraques]] ''' Esta zona es pot considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sur de la [[província de Terol]]. En una altura de 1.000 a 1.100 [[metro|m]] es caracterisa per un clima fret i escassa població. En ell es localisen les serres d'El Bou i Pina prolongacions de la serra turolense de [[Javalambre]] que suponen les màximes altituts de la comarca en 1.618 m en la serra del Bou o 1.538 en la Penya Salada. | + | :'''L'erm de [[Barraques (Castelló)|Barraques]]''' Esta zona es pot considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sur de la [[província de Terol]]. En una altura de 1.000 a 1.100 [[metro|m]] es caracterisa per un clima fret i escassa població. En ell es localisen les serres d'El Bou i Pina prolongacions de la serra turolense de [[Javalambre]] que suponen les màximes altituts de la comarca en 1.618 m en la serra del Bou o 1.538 en la Penya Salada. |
| − | :'''[[ | + | :'''[[parc natural de la Serra d'Espadà|La serra d'Espadà]]''' Esta serra, situada al nort del riu Palància servix de llínea divisòria entre la conca d'este i la del riu [[Millars]]. Es caracterisa pels seus sòls de roig i perd altitut conforme s'acosta al mar, sent les màximes altituts el Pic de la Rápita en 1.106 m'i el d'Espadà en 1.086. |
| − | :'''[[ | + | :'''[[parc natural de la Serra Calderona|La serra Calderona]]''' Esta serra se situa al sur del riu Palància, majoritàriament ocupa territori de la [[província de Valéncia]] si be les seues màximes altures es troben en esta comarca en pics com el Montemayor (1.015 m) |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 48: | Llínea 34: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | L'economia de la comarca ha estat basada en la [[agricultura]] de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació | + | L'economia de la comarca ha estat basada en la [[agricultura]] de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació al llarc del [[sigle XX]] atenuat en els últims anys per l'arribada d'immigrants d'atres països. |
== Llengua == | == Llengua == | ||
| Llínea 54: | Llínea 40: | ||
== Mig ambient i Temps lliure == | == Mig ambient i Temps lliure == | ||
| − | Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]] i | + | Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]]i el montanya l'Esperança |
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]]. | La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]]. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la | + | L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. |
Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la [[llonganiça]], el [[choriç]], la [[botifarra]] (d'arròs, de ceba o de pa) o la [[gemia]], el [[pernil]] o la carn de [[corder]]. | Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la [[llonganiça]], el [[choriç]], la [[botifarra]] (d'arròs, de ceba o de pa) o la [[gemia]], el [[pernil]] o la carn de [[corder]]. | ||
| − | Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la [[serra d'Espadà]], | + | Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la [[serra d'Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, que té justa fama des d'época medieval i està en tràmits d'obtindre la denominació d'orige o les fruites que s'obtenen en els regadius de la vall mig com les [[cirera|cireres]], [[nyispro]]s, [[caqui]]s o [[poma|pomes]]. |
Els plats més típics ademés de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], l'[[empedrat]], el [[arròs en bledes]] i sobretot les diverses [[olla|olles]]. | Els plats més típics ademés de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], l'[[empedrat]], el [[arròs en bledes]] i sobretot les diverses [[olla|olles]]. | ||
Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou | Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou | ||
| − | == Vore també == | + | ==Vore també== |
| − | |||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||