Diferència entre les revisions de "L'Avellà"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | ' | + | [[File:Ermita de l'Avellà 2.JPG|thumb|250px|Ermita de l'Avellà]] |
| − | L'Avellà és un | + | '''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 quilòmetros de la població. |
| − | + | L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori. | |
| − | + | El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora. | |
| − | + | Des de Catí es pot eixir pel ''Prigó de l'Avellà'' i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà. | |
| − | * '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori | + | * '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del [[sigle XVIII]], substituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari. |
| + | |||
| + | * '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]]. | ||
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari. | * '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari. | ||
| Llínea 15: | Llínea 17: | ||
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge. | Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge. | ||
| − | Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada. | + | Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Catí]] | * [[Catí]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Cantos i Aldaz 1996: p. 34 | ||
| + | * [https://www.lasprovincias.es/v/20121023/castellon/comienza-restauracion-murales-ermita-20121023.html Restauración de la ermita de la Virgen de l'Avellà. Las Provincias] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3 | ||
| + | * Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759 | ||
| + | * Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8 | ||
| + | * Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en [[castellà]]) www.veraarquitecta.com | ||
| + | * Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873 | ||
| + | * Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí}} | ||
* [http://www.catimenu.com/avellab.htm Balneari de l'Avellà] | * [http://www.catimenu.com/avellab.htm Balneari de l'Avellà] | ||
Última revisió del 00:05 18 jul 2023
L'Avellà és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de Catí situat a uns 5 quilòmetros de la població.
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.
Des de Catí es pot eixir pel Prigó de l'Avellà i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.
- L'Ermita o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del sigle XVIII, substituint a l'anterior que datava del sigle XVI. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
- Alvertent. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any 1928, posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
- Balneari. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Cantos i Aldaz 1996: p. 34
- Restauración de la ermita de la Virgen de l'Avellà. Las Provincias
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
- Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
- Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en castellà) www.veraarquitecta.com
- Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Avellà.