Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament. | + | [[File:Localització de l'Horta de València.png|thumb|250px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]] |
| + | |
| + | '''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure el restant dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament. |
| | | |
− | És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, així com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol. | + | És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol. |
− | | |
− | [[Image:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
| |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| * [[Vinalesa]]. Població: 2.783 hab. Superfície: 1,50 km². Densitat: 1.855,33 hab./km². | | * [[Vinalesa]]. Població: 2.783 hab. Superfície: 1,50 km². Densitat: 1.855,33 hab./km². |
| * [[Massalfassar]]. Població: 1.880 hab. Superfície: 2,50 km². Densitat: 752,00 hab./km². | | * [[Massalfassar]]. Població: 1.880 hab. Superfície: 2,50 km². Densitat: 752,00 hab./km². |
− | * [[Emperador]]. Població: 467 hab. Superfície: 0,10 km². Densitat: 4.670 hab./km². | + | * [[Emperador (Valéncia)|Emperador]]. Població: 467 hab. Superfície: 0,10 km². Densitat: 4.670 hab./km². |
| * [[Catarroja]]. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km². | | * [[Catarroja]]. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km². |
| * [[Paiporta]]. Població: 22.374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km². | | * [[Paiporta]]. Població: 22.374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km². |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| | | |
| == Orige == | | == Orige == |
− | L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]]''. | + | L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]] ''. |
| | | |
| Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives. | | Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives. |
| | | |
− | No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat. | + | No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat. |
| | | |
− | Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes. | + | Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes. |
| | | |
− | Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se. | + | Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn varen conseguir desenrollar-se. |
| | | |
− | És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, vinya, oliveres, s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn. | + | És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[Raïm|vinya]], [[oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com a més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn. |
| | | |
− | Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg. | + | Les séquies majors varen estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg. |
| | | |
| Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. | | Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. L'[[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, només superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles. | + | L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. L'[[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, a soles superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles. |
| | | |
− | == Veja's també == | + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] |
| + | * [[Història de les comarques valencianes]] |
| * [[Àrea metropolitana de Valéncia]] | | * [[Àrea metropolitana de Valéncia]] |
| * [[Valéncia]] | | * [[Valéncia]] |
| + | * [[Vega de Valéncia]] |
| * [[Horta Nort]] | | * [[Horta Nort]] |
| * [[Horta Oest]] | | * [[Horta Oest]] |
| * [[Horta Sur]] | | * [[Horta Sur]] |
− | * [[Història de les comarques valencianes]]
| |
− | * [[Vega de Valéncia]]
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | {{Traduït de|es|Huerta_de_Valencia}} | + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
− | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | + | |
| + | {{Municipis de l'Horta Nort}}{{Municipis de L'Horta Sur}}{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} |
| | | |
| [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Comarques de Valéncia]] | | [[Categoria:Comarques de Valéncia]] |