Canvis

==Història==

==Història==

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació desde la Prehistoria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapesd'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cava Sant Nicolau, fins l'Edat deBronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si be en un primer moment va descriureeste jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat delsMetals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, IsidroBallestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castelletdel Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació desde la [[Prehistoria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants enrunes tal volta deguda a quees una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania.En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de poblacio en l'ermitade Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se potadmirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixenvaries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres del'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importantsrestants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seuaarquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que es una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmansratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pelsaccessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en unainscripcio, engalzada en un anell d'or, que fa referencia a l'importancia delseu posseïdor. L'anell s'ha perdut, no aixina l'inscripcio que dia: "Quicreu se salva. Qui patix, guanya.

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

[[Image:OlleriaXVIII.jpg|right|260px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]

[[Image:OlleriaXVIII.jpg|right|260px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]

Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment",apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nomprove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. Enl'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa,conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la supremajurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de lesGermanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats,molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerrescarlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

==Administració==

==Administració==