La Font d'En Carròs
La Font d'en Carròs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 3.790 habitants en l'any 2018 (INE).[1]
Geografia
Situat en el sector sur de L'Horta de Gandia. Les altures principals son els vèrtiços geodèsics de segon orde de la Creu (167 m.), Perico (176 m.) i Cuatelles (356 m.).
Drenen el terme els barrancs de Fontanelles i de la Foya.
La vila se troba situada en la zona de contacte entre el pla i la montanya, per lo que algunes dels seus carrers son de pendents més o menys suau. En la plaça principal està la font que donà nom a la població.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-682.
Barris i pedanies
En el terme municipal se troben també els següents núcleus de població:
- Panorama.
- Tossal Gros D'En Carròs.
Localitats llimítrofes
El terme municipal llimita en les següents localitats: Alqueria de la Contesa, Beniarjó, Beniflà, Oliva, Potries, Rafelcofer i Villalonga, totes elles de la província de Valencia.
Història
En la cim del Rabat hi ha restants d'un poblat ibèric que se romanisà posteriorment. I de l'época romana s'han arreplegat fragments de terra sigillata en la partida de Les Jovades i monedes imperials i restants de possibles estatuetes i edificis en l'ermita de Sant Miquel, a on degué existir una important vila rústica altoimperial.
L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del sigle XVII, pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble Carroç (en valencià, en és un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del sigle XIV passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i ducs de Gandia, fins que en 1771 el senyoriu passà al ducat d'Osuna.
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | |||||||||
| 3.333 | 3.267 | 3.258 | 3.211 | 3.171 | 3.236 | 3.286 | 3.421 | 3.576 | 3.899 | 3.790 | |||||||||
Economia
La base de l'economia local es l' agricultura, respalada per una fabrica de taulellets artesans.
Monuments
- Iglésia Parroquial. S'alça en la part alta de la vila. Es d'estil gòtic i està dedicada a Sant Antoni Màrtir, en les imàgens del Crist de l'Amparament i la Verge del Remei. La primitiva s'erigí en 1329.
- Castell de Rebollet. Dins del terme se troben els restants del que fon important castell.
Festes locals
- Festes Majors. Celebra les seues festes patronals a la Verge del Remei i al Crist de l'Amparament en la 2ªquincena del mes d'Agost.
- Festa de Sant Antoni i Mercat Migeval. Se celebra l'última semana de Giner, celebrant-se la festivitat de sant Antoni i el mercat migeval.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | n/d | |
| 1991 - 1995 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
| 1995 - 1999 | Josep Blai Benlloch | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | María Immaculada Monzó Bledà | n/d |
| 2003 - 2007 | María Immaculada Monzó Bledà | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
| 2011 - 2015 | Gaspar Pérez Fuster | PP |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Referències i enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fuente_Encarroz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |