Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Infotaula de comarca valenciana|de la |Marina Alta| | | {{Infotaula de comarca valenciana|de la |Marina Alta| |
| |topònim = la Marina Alta | | |topònim = la Marina Alta |
− | |fotografia = Montgo.jpg | + | |fotografia = [[Archiu:Montgo.jpg|190px]] |
| |fotografia_descripció = Vista del Montgó | | |fotografia_descripció = Vista del Montgó |
| |fotografia_mida = 270px | | |fotografia_mida = 270px |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| |municipis = 33 | | |municipis = 33 |
| }} | | }} |
− | [[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] amb [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fons]] | + | |
| + | |
| + | {{Comarca |
| + | |nom = la Marina Alta |
| + | |escut = |
| + | |image = [[Archiu:Montgo.jpg|190px]] |
| + | |mapa = [[Archiu:Mapa de la Marina Alta.png|190px]] |
| + | |país = [[Espanya]] |
| + | |província = [[Província d'Alacant|Alacant]] |
| + | |habitants = 196606 |
| + | |cens = |
| + | |àrea = 759,30 |
| + | |densitat = |
| + | |capital = [[Dénia]] |
| + | |municipis = |
| + | |Pàgina_web = |
| + | }} |
| + | [[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]] |
| [[File:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]] | | [[File:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]] |
− | [[File:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la muntanya més simbòlica]] | + | [[File:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]] |
− | [[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la platja de l'Arenal, [[Xàbia]]]] | + | [[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]] |
| [[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]] | | [[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]] |
− | [[File:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portitxol]], davant les costes de [[Xàbia]]]] | + | [[File:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]] |
| [[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]] | | [[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]] |
− |
| |
| | | |
| '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital a [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en el [[Mar Mediterràneu]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]]. | | '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital a [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en el [[Mar Mediterràneu]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]]. |
Llínea 33: |
Llínea 49: |
| La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. | | La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]]. |
| | | |
− | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínia entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i continua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. | + | La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els penya-segats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm. |
| | | |
| En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]]. | | En el punt més septentrional, un chicotet pont sobre el barranc del Molinell dona accés a la comarca des de la Safor. La costa conjuga plages d'arena fina i pedra al terme de Dénia i al nort del de Xàbia en cales, costa rocosa i penya-segats al voltant del Montgó i entre Xàbia i Calp. És a la mitat sur a on es troba la costa més accidentada: el [[Cap de Sant Antoni]], el [[Cap de Martí]], el [[Cap Negre (País Valencià)|Cap Negre]] i el [[Cap de la Nau]]. A l'extrem sur, el [[massís del Mascarat]] barra el pas entre Calp i Altea i és a través d'un túnel que hi penetren les carreteres i la llínea de ferrocarril que es dirigixen cap a [[Alacant]]. |
Llínea 81: |
Llínea 97: |
| | | |
| ==Transport== | | ==Transport== |
− | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'acosta a les poblacions més importants, sinó continua a lo llarc de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se en [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes en [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca en [[Alcoi]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. | + | El transport de la comarca s'orienta del nort al sur i al voltant de la capital, [[Dénia]]. Gràcies al [[Montgó]], l’[[AP-7|autopista AP-7]] no s'acosta a les poblacions més importants, sinó contínua a lo llarc de la plana entre les Valls, la [[Segària]] i el Montgó, comunicant-se en [[Pego]], Dénia i Xàbia a través de les carreteres generals [[CV-700]], [[CV-725]], [[CV-734]]. En canvi, té accessos directes en [[Ondara]], [[Pedreguer]], [[Gata de Gorgos|Gata]] i [[Benissa]]. La carretera nacional [[N-332]] seguix l'autopista en direcció nort – sur, passant per dins de Gata, Benissa i Calp; dispon d'un nou desviu per a El Verger i Ondara. La carretera [[CV-700]] enllaça la comarca en [[Alcoy]] a través de la ciutat de [[Pego]] i la [[Vall de Gallinera]]. |
| | | |
| Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. | | Només Dénia i Calp disponen de transport urbà, en la forma d'autobusos municipals, encara que l'autobús [[Pego]] - Gandia recorre tota la ciutat abans de circular cap a la capital de la Safor. Dénia és el punt d'orige de molts dels autocars que creuen la comarca. Estos autocars, majorment de l'empresa [[ALSA]], comuniquen Dénia, Xàbia, Ondara, El Verger, Benissa i Calp en [[Gandia]], [[Benidorm]], Alacant i [[Valéncia]]. El [[TRAM Alacant]], conegut com el trenet de Dénia, ix des d'este núcleu i servix la Xara, Gata, Teulada i Benissa i Calp i arriba a Benidorm i Alacant. Antigament, existia una llínea Dénia – Gandia. Ademés, diversos carrils-bici enllacen Pego, El Verger, Ondara, Els Poblets i Dénia. |
Llínea 88: |
Llínea 104: |
| | | |
| ==Economia== | | ==Economia== |
− | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], cireres. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[segle XIX]]. En el [[segle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostingut des de la década dels xixanta en la costa. | + | L'economia de la comarca ha segut i encara és en gran part agrícola: cítrics, [[raïm]], [[cirera|cireres]]. La producció de la [[pansa]] i [[mistela]], dos productes del raïm, enriquia Dénia, Xàbia, Benissa i Teulada en el [[sigle XIX]]. En el [[sigle XX]], indústries com la producció de bosses i ceràmica a Pedreguer i Gata prengueren relleu al tradicional ofici de l'espart i la boga. Activitats com el cultiu de les [[taronges]] i els velluters (seders), típiques de gran part de la [[Comunitat Valenciana]], també hi eren importants. En l'actualitat, les indústries de la construcció, instalació i manteniment tenen gran importància. El sector dels servicis també ha experimentat un gran increment gràcies al turisme sostengut des de la década dels xixanta en la costa. |
| | | |
| ==Llengua== | | ==Llengua== |
− | La llengua nativa i predominant a la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". | + | La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué". |
| | | |
| Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. | | Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>. |
| | | |
− | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nord-europees. | + | En tota la comarca, el castellà és la llengua preferent per als [[Europa|europeus]] i magrebins nouvinguts i en conseqüència, l'índex de conixement del valencià ha decaigut en els darrers quinze anys. El coneixement del castellà ha patit el mateix efecte en menor grau gràcies a la creació de empreses, periòdics, ràdios i clubs socials dedicats exclusivament a les comunitats nort-europees. |
| | | |
| ==Gastronomia== | | ==Gastronomia== |
Llínea 107: |
Llínea 123: |
| La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metro de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i vert. | | La Marina té dos estils propis de construcció. Els dos empren tradicionalment pedra lluïda en guix i pintat. El primer metro de terra és de pedra més gruixuda. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc o de colors. Un estil pinta tota lo restant en blanc; l'atre fica colors lluents com el blau, roig, groc i vert. |
| | | |
− | La Marina Alta desenrrolla unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable | + | La Marina Alta desenrolla unes edificacions pròpies: els [[casup]]s, les [[naia|naies]] i els [[riurau]]s. Igualment té un gran numero de finques rústiques, masies, palaus urbans, castells, molins, torres de vigia, i mercats coberts que representen un patrimoni considerable |
| | | |
| ==Llocs d'interès== | | ==Llocs d'interès== |
Llínea 116: |
Llínea 132: |
| *[[Penyal d'Ifac]] a Calp. | | *[[Penyal d'Ifac]] a Calp. |
| *Pas del [[Mascarat]] a Altea. | | *Pas del [[Mascarat]] a Altea. |
− | *Vila vella de Xàbia: l'església-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. | + | *Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]]. |
| *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer. | | *[[Els Pòrxens]] de Pedreguer. |
− | *La torre medieval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]]. | + | *La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]]. |
− | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i església de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''. | + | *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''. |
− | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus medievals, llonja gòtica i l'església. | + | *Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia. |
− | *Plaça de bous, vila vella i l'església del convent d’[[Ondara]]. | + | *Plaça de bous, vila vella i l'iglésia del convent d’[[Ondara]]. |
| *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta. | | *Els Pous de Xaló: el de les Figueretes, el de l'Assagador i el de la Basseta. |
| | | |
Llínea 131: |
Llínea 147: |
| Material adaptat de la Viquipedia en Català. | | Material adaptat de la Viquipedia en Català. |
| | | |
− | == Vegeu també == | + | == Vore també == |
| * [[Les Valls de Pego]] | | * [[Les Valls de Pego]] |
| * [[El Marquesat de Dénia]] | | * [[El Marquesat de Dénia]] |
Llínea 141: |
Llínea 157: |
| * [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta] | | * [http://www.iecma.net Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta] |
| | | |
− | {{Comarques valencianes}}
| |
− |
| |
− | [[Categoria:Marina Alta| ]]
| |
− |
| |
− | [[an:Marina Alta]]
| |
− | [[de:Marina Alta]]
| |
− | [[en:Marina Alta]]
| |
− | [[es:Marina Alta]]
| |
− | [[fr:Marina Alta]]
| |
− | [[gl:Marina Alta]]
| |
− | [[it:Marina Alta]]
| |
− | [[oc:Marina Alta]]
| |
− | [[ru:Марина-Альта]]
| |
− | [[vi:Marina Alta]]
| |
| | | |
| | | |
| + | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Marina Alta]] |
| | | |
| {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} |
− |
| |
− | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |