Edició de «La Plana»

'''La Plana''' és una de les [[comarca|comarques]] històriques de la [[Comunitat Valenciana]], que actualment se troba dividida entre les actuals comarques de [[La Plana Alta]] i [[La Plana Baixa]]. Formaven part d'ella els municipis actuals d'[[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]] i [[Castelló de la Plana]] (en La Plana Alta) i [[Bechí]], [[Burriana]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]], [[Vilarreal]], [[La Vilavella]] i [[Chilches]] (en La Plana Baixa). Esta antiga comarca apareix en el mapa de les [[Història de les comarques valencianes|comarques valencianes]] d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]].

== Geografia ==
Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors del [[Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.

La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].

Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.

== Veja's també ==
* [[Història de les comarques valencianes]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|La_Plana}}

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Geografia ==
-Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors de [[El Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
+Esta unitat s'ubicava entre la Serra d'[[Oropesa]], el [[Desert de les Palmes]] i la Serra de [[Borriol]] pel nort; la ''serra de les Pedrisses'' (en els pantans de [[pantà de Maria Cristina|Maria Cristina]] i de [[pantà de Sijar|Sijar]]) i en la [[Serra d'Espadà]] per l'oest; i també la mateixa [[Serra d'Espadà]] pel sur. La '''Plana de Castelló''' se troba físicament interconnectada: pel nort en els corredors del [[Maestrat]] a través de la població de [[Borriol]], també per l'estreta franja de terra que queda entre la [[Serra d'Oropesa]] i la llínea de costa; pel sur, La Plana lliga en les planures litorals de [[La Vall d'Uxó]] i [[Sagunt]] situades entre la [[Serra d'Espadà]] i el mar [[Mediterràneu]] respectivament. Per l'interior, trobem [[Onda]] i [[L'Alcora]] als peus de les primeres cordilleres, actuant com punts de transició entre les montanyes ibèriques i la plana del litoral.
-===== Pobles de La Plana =====
+La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el mon marí i el mon terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].
-* [[Almassora]]. Població: 23.891 hab. Superfície: 33,00 km². Densitat: 723,97 hab./km².
-* [[Benicàssim]]. Població: 17.870 hab. Superfície: 36,10 km². Densitat: 495,01 hab./km².
-* [[Borriol]]. Població: 4.874 hab. Superfície: 62,07 km². Densitat: 78,52 hab./km².
-* [[Castelló de la Plana]]. Població: 172.624 hab. Superfície: 108,80 km². Densitat: 1.586,62 hab./km².
-* [[Bechí]]. Població: 5.860 hab. Superfície: 21,40 km². Densitat: 273,83 hab./km².
-* [[Burriana]]. Població: 34.235 hab. Superfície: 47,00 km². Densitat: 728,40 hab./km².
-* [[La Llosa]]. Població: 935 hab. Superfície: 10,00 km². Densitat: 93,50 hab./km².
-* [[Moncofa]]. Població: 5.797 hab. Superfície: 14,53 km². Densitat: 398,97 hab./km².
-* [[Nules]]. Població: 13.318 hab. Superfície: 50,50 km². Densitat: 263,72 hab./km².
-* [[Vilarreal]]. Població: 50.626 hab. Superfície: 55,10 km². Densitat: 918,80 hab./km².
-* [[La Vilavella]]. Població: 3.418 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 551,29 hab./km².
-* [[Chilches]]. Població: 2.821 hab. Superfície: 13,60 km². Densitat: 207,43 hab./km².
-* Total població: 336.269 hab.
-* Total superfície: 403,20 km².
-* Total densitat: 834,00 hab./km².
-La Plana, en realitat, és el gran delta fluvial del riu [[Millars]] i d'atres riuets més chicotets com el [[Sonella]], el [[riu Sec de Borriol]] o la [[Rambla de la Viuda]]. Els sediments aportats han fertilisat este espai ocupat anteriorment pel mar. A la vora de la plaja, encara podem trobar espais a mitat camí entre el món marí i el món terrestre, com la [[Marjaleria de Castelló]], [[L'Estany de Nules]] o el [[Clot de la Mare de Deu]] de [[Burriana]].
+Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'industria de la ceràmica i els espais urbanisats.
-Actualment, els cítrics ocupen casi tot l'espai agrícola, compartit en l'indústria de la ceràmica i els espais urbanisats.
+== Veja's també ==
-== Vore també ==
 * [[Història de les comarques valencianes]]