Edició de «La Pobla de Farnals»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png|95px]]
+
|image_país = [[Image:238x400PX-L~1.PNG|95px]]
 
La Pobla de Farnals
 
La Pobla de Farnals
 
|image_província = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png|165px]]
 
|image_província = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png|165px]]
Llínea 15: Llínea 15:
 
|superfície = 3,6 km²
 
|superfície = 3,6 km²
 
|altitut = 4 msnm
 
|altitut = 4 msnm
|població = 8.368 hab. (2021)
+
|població = 7.840 hab.
|densitat = 2324,44 hab./km²
+
|densitat = 2177,77 hab./km²
 
|gentilici = Creueti/na
 
|gentilici = Creueti/na
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46139
 
|còdic_postal = 46139
 
|festes = 2ª semana de setembre
 
|festes = 2ª semana de setembre
|alcalde = Enric Palanca Torres ([[PSPV]])
+
|alcalde = Nativitat Garcia Castelar ([[Transfuga]])
|web = [https://www.lapobladefarnals.es/ Pagina web de La Pobla de Farnals]
+
|uep = [http://www.lapobladefarnals.es/ Pagina uep de La Pobla de Farnals]
 
|notes =  
 
|notes =  
}}'''La Pobla de Farnals''' (en [[castellà]] ''Puebla de Farnals''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
+
}}'''La Pobla de Farnals''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És també dita '''La Creu'''. Pertany a la [[Província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
 
 
És també nomenada '''La Creu'''. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.
+
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.
  
 
En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.
 
En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.
  
 
S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
 
S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
També se pot accedir a traves de la llínea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].
+
També se pot accedir a traves de la llinea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].
  
=== Barris i pedanies ===
+
=== [[Barris]] i [[pedanies]] ===
 
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
 
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
  
 
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
 
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
  
=== Localitats llimítrofes ===
+
=== Localitats limitrofes ===
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.
+
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
+
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim arap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
  
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.
+
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.
  
En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donació a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').
+
En el codex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donacio a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').
  
 
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
 
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
  
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.
+
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.
  
En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.
+
En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valéncia.
  
La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
+
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
  
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
+
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
  
Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.
+
Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontifex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la reliquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parroquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.
  
El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..
+
El temple creueti fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = José Vicente Peris Ferrer
+
   | Alcalde_1 = Peris
   | Partit_1 = [[PCE]]
+
   | Partit_1 = [[Partit Comuniste d'Espanya|PCE]]
   | Alcalde_2 = José Vicente Peris Ferrer
+
   | Alcalde_2 =  
   | Partit_2 = [[PCE]]
+
   | Partit_2 =  
   | Alcalde_3 = José Vicente Sanchis Marqués
+
   | Alcalde_3 =  
   | Partit_3 = [[PSPV]]
+
   | Partit_3 =  
   | Alcalde_4 = José Vicente Sanchis Marqués
+
   | Alcalde_4 =  
   | Partit_4 = [[PSPV]]
+
   | Partit_4 =  
   | Alcalde_5 = José Vicente Sanchis Marqués
+
   | Alcalde_5 =  
   | Partit_5 = [[PSPV]]
+
   | Partit_5 =  
 
   | Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
 
   | Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
   | Partit_6 = [[PSPV]]
+
   | Partit_6 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_7 = José Vicente Sanchis Marqués
+
   | Alcalde_7 = Josep Vicent Sanchis Marqués
   | Partit_7 = [[PSPV]]
+
   | Partit_7 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]] (en coalicio)
   | Alcalde_8 = José Manuel Peralta González (2007-2008)
+
   | Alcalde_8 = Josep Manuel Peralta González (2007-08)
Natividad García Castellar (2008-2011)
+
Nativitat Garcia Castelar (2008-)
   | Partit_8 = [[PPCV]]
+
   | Partit_8 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] (2007-08)
  | Alcalde_9 = José Manuel Peralta González
+
Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)}}
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_10 = Enric Palanca Torres
 
  | Partit_10 = [[PSPV]]
 
  | Alcalde_11 = Enric Palanca Torres
 
  | Partit_11 = [[PSPV]]
 
  | Alcalde_12 = Enric Palanca Torres
 
  | Partit_12 = [[PSPV]]
 
}}
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta en una població de 8.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 
  
<center>
 
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]  
+
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840 || align=center| 8.368
+
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840
 
|}
 
|}
</center>
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
+
La població, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
  
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.
+
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceramica, construcció, etc.
  
 
L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
 
L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
Llínea 118: Llínea 106:
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
 
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
*Iglésia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parròquia independent.
+
*Iglesia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglesia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parroquia independent.
 
*Ajuntament del [[sigle XX]]
 
*Ajuntament del [[sigle XX]]
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.
+
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Felix Martir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Inmaculada Concepcio.
  
 
*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
 
*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
Llínea 132: Llínea 120:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+
*[[Port Deportiu Pobla Marina]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Reflist}}
+
{{Traduït de|es|Puebla_de_Farnals}}
 
 
* [https://www.lapobladefarnals.es/ Ajuntament de La Pobla de Farnals]
 
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Farnals INE. Població de La Pobla de Farnals]
 
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Potries}}
 
 
 
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|La Pobla de Farnals}}
 
 
 
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!