La Pobla del Duc
Provmap-valencia2.png Escut de la Pobla del Duc.svg
Puebla del Duc-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°54′12′′N, 0°25′2′′O
Altitut: 243 msnm
Superfície: 18,9 km²
Població: 2.447 hab. (2022)
Densitat:
Gentilici: poblatà/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46840
Festes majors: 3 de setembre
Alcalde: Vicent Gomar Moscardó (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


La Pobla del Duc (en castellà Puebla del Duc) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

GeografiaEditar

Se situa en el marge dret del riu Albaida. El clima és mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i la CV-60 per a finalisar en la CV-611.

Localitats llimítrofesEditar

El terme municipal de La Pobla del Duc llimita en les següents localitats: Bèlgida, Beniajar, Benigànim, Castelló de les Gerres, Quatretonda, Lluchent, Otos i Sant Pere, totes elles de la província de Valéncia.

HistòriaEditar

Sobre el seu orige se sap que en el lloc existien unes alqueries fundades i habitades pels musulmans i que despuix de la conquista del rei Jaume I d'Aragó a mitat del sigle XIII, este rei concedí una nova fundació, entregant-li al senyor de Bellvis, senyor feudal que llavors regentava estes terres, la nomenada carta Pobla, per a la fundació d'un nou núcleu urbà reconegut pel Regne de Valéncia.

Més tart, este senyoriu, entregà esta possessió als ducs de Gandia, més concretament als ducs de Borja, d'ahí el seu nom actual.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ángel Bataller Boscá AEI
1983 - 1987 Romualdo Soler PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Calatayud Llorens PPCV
1991 - 1995 Rafael Calatayud Llorens PPCV
1995 - 1999 Rafael Calatayud Llorens PPCV
1999 - 2003 José Luis Soler UV
2003 - 2007 Natalio José Navarro Pellicer PPCV
2007 - 2011 Natalio José Navarro Pellicer PPCV
2011 - 2015 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE
2015 - 2019 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE
2019 - 2023 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE
2023 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE

DemografiaEditar

La seua població és de 2.447 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2018 2022
2.642 2.627 2.596 2.490 2.435 2.427 2.543 2.595 2.645 2.621 2.561 2.537 2.447

EconomiaEditar

Fins a fa escassos anys el cep era el principal i casi l'únic sosté econòmic d'esta població. Pero en el temps i les exigències del mercat, hui gran part del sol se dedica a frutals d'estiu, com el prunyoner, les bresquilles i l'albercoquer. La ganaderia conta en vàries granges avícoles i porcines, mentres que en llibertat pasten uns 200 caps de llanar.

El sector industrial ha vist un ampli creiximent en els últims anys, següent encara de menor importància que les activitats agroalimentàries.

MonumentsEditar

 
Iglésia Parroquial de l'Assunció
  • L'aeròdrom Construcció del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola, en refugis antiaèreus per a la població Militar
  • Cases Solariegues. Encara queden en la població gran número de cases solariegues, que encara espartanes en els seus acabats, no perden el encant mediterràneu.
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a la Nostra Senyora de l'Assunció, de planta rectangular i torre de base hexagonal. La capella de la Comunió fon construïda en el passat sigle.
  • Jardí del Calvari. Interesant jardí.
  • La Poasa. Antic pou, considerat com a germe des d'a on naix la població.
  • Convent de Mínims. Fundat en l'any 1603, despuix de la desamortisació de Mendizàbal en l'any 1835, l'edifici fon cedit l'ajuntament, que el derriba. Hui queda algun arc de porta que formen part d'un chicotet jardí.

Festes localsEditar

  • Festes Patronals. Celebra les festes en setembre en honor al Crist de l'Ampar, Sant Blai i la Divina Aurora.
  • La Raimà . Se celebra l'últim divendres d'Agost.

GastronomiaEditar

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig