3829
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).
Durant l'época [[andalusí]] i baixmigeval, la zona se denominava vall de '''Alfándech''', de l'àrap ''terreny pantanos'' (puix en aquella época la marjal de [[Xeresa]]-[[Xeraco]] ocupava gran part de la vall).
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]].
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei [[Jaume II d'Aragó]] a l'abat del [[monasteri de Santes Creus]] quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]].
==Geografia==
==Geografia==
==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de Valldigna]] (situat en [[Simat de Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
==Economia==
==Economia==