Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria''. | + | [[File:Obres trobes e lahors de la Verge Maria. Facsímil de Vicent García Editores..png|thumb|250px|Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] |
| + | |
| + | '''Lambert Palmart''', ([[Colònia]], [[Alemanya]] - [[1440]]), fon un impressor d'origen flamenc, afincat en [[Valéncia]] en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprés en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la [[Península Ibèrica]]: ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. |
| | | |
| Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller. | | Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller. |
Llínea 7: |
Llínea 9: |
| == Atres impresos == | | == Atres impresos == |
| | | |
− | Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart va eixir també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels textos bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipò ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]]. | + | Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart va eixir també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipò ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]]. |
| | | |
| Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, va deprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant. | | Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, va deprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant. |
Llínea 14: |
Llínea 16: |
| | | |
| == Imprenta en Valéncia == | | == Imprenta en Valéncia == |
| + | |
| No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]]. | | No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]]. |
| | | |
| Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]]. | | Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]]. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | |
| + | * ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria]]''. |
| | | |
| [[Categoria:Història Valenciana]] | | [[Categoria:Història Valenciana]] |