Leon Battista Alberti

Revisió de 13:58 18 jun 2017 per Cento Corage (Discussió | contribucions) (Artícul nou)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Leon Battista Alberti (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del Quattrocento, una de les figures més importants del Renaiximent.

Formació

Feu estudis humanístics i científics en Pàdua i Bolònia, i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat De architectura, l’obra clàssica de Vitruvi, per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.

Aportacions teòriques

Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com De statua, i De pictura (1435), i sobretot el magnífic i monumental De re aedificatoria, obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.

Biografia i obres

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en Rímini, acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de Màntua, per encàrrec dels Gonzaga.