Canvis

Freqüentment descrit com un [[arquetip]] i [[símbol]] de l'home del [[Renaixença]], geni universal, ademés de [[Filosofia|filòsof]] [[humaniste]] la curiositat infinita de la qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo da Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples [[disciplina]]s que mai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el [[helicòpter]], el [[carro de combat]], el [[submarí]] i el [[automòvil]]. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),<ref group="Nota">Alguns dels invents més pràctics de Leonardo da Vinci s'exposen en estat de funcionament en els museus.</ref> posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.<ref group="Nota">La visió científica moderna de la [[metalúrgia]] i de la [[ingenieria]] es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.</ref> Com a científic, Leonardo da Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de [[anatomia]], la [[ingenieria civil]], la [[òptica]] i la [[hidrodinàmica]].

Freqüentment descrit com un [[arquetip]] i [[símbol]] de l'home del [[Renaixença]], geni universal, ademés de [[Filosofia|filòsof]] [[humaniste]] la curiositat infinita de la qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo da Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples [[disciplina]]s que mai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el [[helicòpter]], el [[carro de combat]], el [[submarí]] i el [[automòvil]]. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),<ref group="Nota">Alguns dels invents més pràctics de Leonardo da Vinci s'exposen en estat de funcionament en els museus.</ref> posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.<ref group="Nota">La visió científica moderna de la [[metalúrgia]] i de la [[ingenieria]] es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.</ref> Com a científic, Leonardo da Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de [[anatomia]], la [[ingenieria civil]], la [[òptica]] i la [[hidrodinàmica]].

La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, ''[[La Gioconda]]'' i ''[[L'Últim Sopar (Leonardo)|L'Últim Sopar]]'', copiades i [[paròdia]]des en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'[[Home de Vitruvi]], que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de [[Anex:Quadros de Leonardo dona Vinci|les seues obres]], degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.<ref group="Nota">Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo da Vinci encara està subjecta a debat.</ref> Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per [[Miguel Ángel]].

La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, ''[[La Gioconda]]'' i ''[[L'Últim Sopar (Leonardo)|L'Últim Sopar]]'', copiades i [[paròdia]]des en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'[[Home de Vitruvi]], que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de [[Anex:Quadros de Leonardo dona Vinci|les seues obres]], degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.<ref group="Nota">Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo da Vinci encara està subjecta a debat.</ref> Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per [[Miguel Ángel]].  

 

== Referències ==

== Referències ==

<references group="Nota"/>

<references group="Nota"/>

= Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Capra, Fritjof. La Ciencia de Leonardo, Anagrama, 2008, ISBN 978-84-339-6278-2

* Capra, Fritjof. La Ciencia de Leonardo, Anagrama, 2008, ISBN 978-84-339-6278-2

* Clark, Kenneth. Leonardo de Vinci, International Book Creation (1968) ISBN 978-84-7113-007-5

* Clark, Kenneth. Leonardo de Vinci, International Book Creation (1968) ISBN 978-84-7113-007-5

* Giuseppe Bossi, Del Cenacolo di Leonardo, Libri Quattro, Milán, 1810

* Giuseppe Bossi, Del Cenacolo di Leonardo, Libri Quattro, Milán, 1810

* Paul Valéry, Introduction à la méthode de Léonard de Vinci, Gallimard, París, 1894

* Paul Valéry, Introduction à la méthode de Léonard de Vinci, Gallimard, París, 1894

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]