Canvis

Fon necessari colonisar els termes municipals colitigants i la creació d'una ret de chicotets poblats, [[aljup]]s i tortuosos camins donada la distancia entre el municipi i las terres cultivades.

Fon necessari colonisar els termes municipals colitigants i la creació d'una ret de chicotets poblats, [[aljup]]s i tortuosos camins donada la distancia entre el municipi i las terres cultivades.

La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la [[Real Cèdula]] otorgada pel Rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en [[Lleida]] el 10 d'abril de l'any 1257, per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª [[Teresa Gil de Vidaura]] en el [[Regne de Valéncia]] i senyala els seus llímits en els termes de [[Llíria]], [[Andilla]], [[Begís]], [[Xérica]] i [[Altura]].

La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la [[Real Cèdula]] otorgada pel Rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en [[Lleida]] el [[10 d'abril]] de l'any [[1257]], per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª [[Teresa Gil de Vidaura]] en el [[Regne de Valéncia]] i senyala els seus llímits en els termes de [[Llíria]], [[Andilla]], [[Begís]], [[Xérica]] i [[Altura]].

Anteriorment a esta data no se tenen referències, si be pel seu topònim d'orige musulmà  ''al-qibla''  se pensa que pogué ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont.  

Anteriorment a esta data no se tenen referències, si be pel seu topònim d'orige musulmà  ''al-qibla''  se pensa que pogué ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont.  

El nom de Les Alcubles ve a significar migdia o ajuntament de gents segons se consulten els autors, en les referències històriques el nom apareix en plural Les Alcubles lo que parecix indicar que estigué format per varios caserius  

El nom de Les Alcubles ve a significar migdia o ajuntament de gents segons se consulten els autors, en les referències històriques el nom apareix en plural Les Alcubles lo que parecix indicar que estigué format per varios caserius  

*Civilisació Romana: ''Partida de los Arenales''.

*Civilisació Romana: ''Partida de los Arenales''.

Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i després de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia 1 de giner de 1407. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el 26 de març, i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.  

Després de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i després de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de [[Martí I d'Aragó|Martí I]] el humà, fill de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] el cerimoniós. [[Martí I d'Aragó|Martí I]] havia sigut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i [[Altura]] a la mateixa per Real Cèdula el dia [[1 de giner]] de [[1407]]. El prior de la cartoixa prengué possessió d'[[Altura]] el [[26 de març]], i de Les Alcubles, el 28 del mateix mes i any.  

Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en 1835 se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.  

Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en [[1835]] se publicà el decret per el qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens.  

La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el 4 de setembre de 1835 i venguda a particulars.  

La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el [[4 de setembre]] de 1835 i venguda a particulars.  

El dia 7 de setembre de 1836, durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes  

El dia [[7 de setembre]] de [[1836]], durant la [[Primera Guerra Carlista]], tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes  

En l'estiu de 1885 se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el 29 de juny se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al 7 d'agost se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el 27 de juliol, on en només 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys

En l'[[estiu]] de [[1885]] se declarà una terrible epidèmia de [[còlera]] morbo, el [[29 de juny]] se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al [[7 d'agost]] se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el [[27 de juliol]], on en només 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys

Durant la [[guerra civil espanyola]] s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en [[Altura]], un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat.

Durant la [[guerra civil espanyola]] s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en [[Altura]], un aeròdrom avançat del qual els vestigis son visibles en l'actualitat.

Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva:  

Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i son un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva: