Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1003 bytes afegits ,  18:22 13 maig 2019
sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:     
Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.
 
Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Albinyana]] en el ''[[Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]]}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
22 735

edicions

Menú de navegació