Liti

El liti (del grec ^l()íoy) és un element químic, metal alcalí, escàs, poc dens, de color blanc d'argent que es'oxida ràpidament en aire o aigua. La seua densitat és la mitat de la de l'aigua, sent el metal i element sòlit més llauger, bla i blanc. Les seues sals són utilisades en medicina

De la mateixa manera que els demés metals alcalins és univalent i molt reactiu, encara que menys que el sodi, per lo que no es troba lliure en la naturalea. Acostat a una flama la torna carmesí pero, si la combustió és violenta, la flama adquirix un color blanc lluent.

És amprat especialment en aleacions conductores de la calor i en bateries elèctriques. Respecte a les seues sals, solen amprar-se en medicina en el tractament del trastorn bipolar.

PropietatsEditar

 
Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons

El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), però té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi.

El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'oxigen per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el nitrogen a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'hidrogen a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa amb el carbono per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la vitamina A. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs.

Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics).

UsEditar

Per la seua elevada calor específica, el liti s'ampra en aplicacions de transferència de calor, i pel seu elevat potencial electroquímic constituïx un ànodo adequat per a les bateries elèctriques. També se li donen els següents usos:

  • El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat per lo que són excelents secants. El segon s'ampra en bombes de calor de contracció, entre atres composts com el nitrat de liti.
  • Les sals de liti, particularment el carbonat de liti i el citrat de liti, s'ampren en medicina en el tractament de la mania, la depressió i la bipolaritat, aixina com en atres psicopatologías. És un estabilisador de l'estat d'ànim. Els seus mecanismes d'acció són varis:
    • 1. Bloqueja la lliberació de dopamina -bloqueja la hipersensibilitat dels receptors dopaminèrgics.
    • 2. Bloqueja resultats en la neurona posináptica -bloqueja la reutilisació de grups fosfat del trifosfat inositol que activa la lliberació de calci.
    • 3. Reemplaça el sodi en el canal sinàptic per ser més chicotet i el potencial d'acció es fa més llent, fent que el pacient es calme. El liti no és substrat per a la bomba sodi potassi ATPasa que impedix el pas dels ions de sodi, reemplaçant la concentració del sodi, lo que en altes concentracions pot resultar tòxic.
  • El estearat de liti és un lubrificant de propòsit general en aplicacions a alta temperatura.
  • El liti és un agent altament amprat en la síntesis de composts orgànics, usat per a la coordinació de lligandos a través de l'intermig litiat.
  • L'hidròxit de liti s'usa en les naus espacials i submarins per a depurar l'aire extraent el diòxit de carbono.
  • És component comú de les aleacions d'alumini, cadmi, coure i manganés empleades en la construcció aeronàutica, i s'ha amprat en èxit en la fabricació de ceràmiques i lents, com la del telescopi de 5,08 m de diàmetro (200 polzades) de Mont Colomer.
  • També té aplicacions nuclears.
  • També se li utilisa com a depurador en submarins i bases navals.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Chemistry of the elements. ISBN 978-0-7506-3365-9
  • Claramunt Vallespí, Rosa Mª. "Principales compuestos químicos". Epub, Junio 2015. ISBN 9788436269161
  • Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (en anglés). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198503415
  • Krebs, Robert E. The History and Use of Our Earth's Chemical Elements: A Reference Guide.. Westport: Greenwood Press. ISBN 0-313-33438-2

Enllaços externsEditar

Commons