Edició de «Lituània»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 81: | Llínea 81: | ||
=== Final de la URSS === | === Final de la URSS === | ||
− | En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la | + | En [[1988]] es va formar el Moviment Lituà per la [[Sąjūdis]], que va triumfar en les eleccions de [[1989]] en el Congrés dels Diputats de la URSS. En [[1990]] [[Vytautas Landsbergis]] va ser elegit president, proclamant la [[Declaració d'Independència de Lituània|independència de Lituània]] el [[11 de març]] de [[1990]], recolzat per la cridada [[Revolució Cantada]]. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en [[maig]] de 1990. No obstant, en l'any [[2000]], el polític lituà [[Audrius Butkevičius]], un dels líders del [[Sąjūdis]], moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'[[agost]] de [[1991]] en [[Moscou]], l'independència del país va ser reconeguda internacionalment. |
Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]]. | Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de [[2008]]-[[2009]]]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'[[1 de maig]] de [[2004]] Lituània es va convertir en membre de l'[[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en [[2003]]. |