Lituània

Lietuvos Respublika República de Lituania

Bandera de Lituània Bandera Escut

Lema: Vienybė težydi (En lituà: «Deixa que la unitat florixca») himne nacional: Tautiška Giesmė (lituà: «himne nacional»)     Capital  • Població  • Coordenades Vilna 574 000 hab. 54_41_N_25_16_E_ 54°41' N 25°16' E ciutat més poblada Vilna Idioma oficial Lituà Forma de govern República parlamentària President Primer Ministre Dalia Grybauskaitė Algirdas Butkevičius Independència  •  • Declarada  • Reconeguda  • Perduda  • Declarada  • Reconeguda del Imperi rus 16 de febrer de 1918 12 de juliol de 1920 1940 de la URSS 11 de març de 1990 6 de setembre de 1991 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 122º 65 303 km2 4,01% (2 620 km²) 1 273 km Població  • Total  • Densitat Lloc 137º 3 350 000 51,3 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2011)  • PIB per càpita Lloc 77º US$ 52 369 mill. n/d PIB (PPA)  • Total (2011)  • PIB per càpita Lloc 76º US$ 65 022 mill. n/d IDH (2013) 0,834 (35º) – Molt alt Moneda Euro (€, EUR) ‎Gentilici Fus horari  • en estiu UTC +2 UTC +3 Domini Internet .lt Prefix telefònic +370 Prefix radiofònic LYA-LYZ Sigles país per a avions LY Sigles país per a automòvils LT Còdic ISO 440 / LTU / LT Membre de: Unió Europea, OTAN, ONU, OSCE, CdE, Cons. Seguritat ONU

La República de Lituània o simplement Lituània, (en lituà: Lietuvos Respublika) és un chicotet país del Nort d'Europa que forma part de l'Unió Europea i del Consell d'Estats del Mar Bàltic. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al Consell Nòrdic, ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'OTAN. S'ubica junt al Mar Bàltic que compartix en Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Polònia, Alemanya, Dinamarca i Rússia. Al nort llimita en Letònia, al Est en Bielorrúsia i al Suroest en Polònia i el enclau rus de Kaliningrat.

Historia

Edat Antiga

Els primers habitants varen ser una branca de l'antic grup conegut com balts, entre les tribus del qual s'incloïen també als prusians originals i als letons. Els balts o aestiis varen ser una ètnia d'orige indoeuropeu única, sent distinta de les #ètnia itàliques, gregues, celtes, eslaves, balcàniques i germàniques. Estes tribus bàltiques varen ser fortament influïdes pels germans, encara que també varen tindre llaços comercials en el Imperi romà. Les primeres referències conegudes sobre Lituània com a nació (Litua) provenen dels anals del monasteri de Quedlinburg datats el 19 de febrer de 1009.

Edat Mija

El territori que actualment correspon a Lituània es remonta en els seus orígens polítics al sigle XIII com a Estat medieval. Va ser primer un gran ducat independent. Es considera que la data de la constitució del primer Estat lituà va ser la coronació oficial de Mindaugas, el 6 de juliol de 1253 en Vilna, que va unir als ducs lituans rivals en un únic Estat. En 1241, 1259, 1275 i 1277 el regne va ser invadit pels reis mongols de la Horda d'Or. Els mongols varen ser derrotats en 1377 en "Aigües Blaves". En 1385 es va unir en Polònia despuix de la coronació com a rei de Vladislau II Jogaila.

En 1401 Vitautas, primer de Jogaila, es va proclamar Gran Duc de Lituània i es va dissoldre l'unió dels dos paisos. Gràcies a la cooperació d'abdós paisos, els eixèrcits lituà i polac varen véncer a la Orde Teutònica en la Batalla de Grunwald en 1410. Va ser la major batalla en sol europeu lliurada en tot el sigle XV.

Edat Moderna

Despuix va ser de nou anexionada a Polònia formant la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània en virtut de l'unió dinàstica dels dos estats en 1569, convertint-se aixina en el país més gran d'Europa. Segons el sistema d'unió dels dos paisos, Lituània va poder conservar un auto-governe. Posteriorment va ser incorporada a Rússia en 1795 baix el regnat de Catalina II de Rússia, despuix d'un procés de desintegració que va durar tot el sigle XVIII (particions de Polònia).

Sigle XIX

A finals del sigle XVIII i fins al començ de la Primera Guerra Mundial, Lituània va recobrar la seua oligarquia, encara que va seguir formant part del Imperi rus. La repressió dels governants russos contra el poble i la cultura lituanes va provocar dos grans tumults en 1836 i 1863. Despuix de l'última varen ser prohibits els llibres, periòdics i l'ensenyança en general en idioma lituà durant els següents 40 anys.

Primera independència i anexió soviètica

Durant la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, Lituània va estar ocupada per Alemània, declarant una atra volta la seua independència el 16 de febrer de 1918. Entre 1918 i 1921 es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada República de Polònia, que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.

Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de 1940 les tropes de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la República Socialista Soviètica de Lituània; pero des de 1941 i fins a 1944 la Alemània Nazi va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en Vilna. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de l'URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de 1945.

Front a això grups fascistes lituans varen continuar la guerra contra l'Unió Soviètica, per mig de guerrilles que varen lluitar fins a 1956. Els paisos occidentals varen considerar esta anexió un acte illegal (seguint la Doctrina Stimson), per #lo que varen continuar mantenint relacions diplomàtiques en els representants del govern de Lituània en l'exili, i no varen reconéixer a la RSS de Lituània com a part de l'Unió Soviètica.

Final de l'URSS

En 1988 es va formar el Moviment Lituà per la Sąjūdis, que va triumfar en les eleccions de 1989 en el Congrés dels Diputats de l'URSS. En 1990 Vytautas Landsbergis va ser elegit president, proclamant la independència de Lituània el 11 de març de 1990, recolzat per la cridada Revolució Cantada. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en maig de 1990. No obstant, en l'any 2000, el polític lituà Audrius Butkevičius, un dels líders del Sąjūdis, moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'agost de 1991 en Moscou, l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.

Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la crisis econòmica de 2008-2009, que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'1 de maig de 2004 Lituània es va convertir en membre de la Unió Europea despuix d'haver aprovat la mesura per referend en 2003.