Diferència entre les revisions de "Lituània"
m (→Lliteratura) |
m (→Cultura) |
||
| Llínea 110: | Llínea 110: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
| − | La [[cultura de Lituània]] combina l'herència nativa, representada pel [[idioma lituà]], en aspectes culturals [[Paisos nòrdics|nòrdics]] i tradicions cristianes resultants dels seus vínculs històrics en [[Polònia]]. Si be existixen similituts llingüístiques i forts vínculs culturals en [[Letònia]], en varis moments de la seua història Lituània va rebre influència de les cultures [[Paisos nòrdics|nòrdica]], [[Alemans|germànica]] i [[Pobles eslaus|eslava]]. Varis canvis culturals adicionals s'han donat en este [[Paisos bàltics|país bàltic]] a partir de la recuperació de l'independència en 1991, despuix d'haver segut ocupat i anexat en 1940 per la desapareguda [[Unió Soviètica]]. | + | La [[cultura de Lituània]] combina l'herència nativa, representada pel [[idioma lituà]], en aspectes culturals [[Paisos nòrdics|nòrdics]] i tradicions cristianes resultants dels seus vínculs històrics en [[Polònia]]. Si be existixen similituts llingüístiques i forts vínculs culturals en [[Letònia]], en varis moments de la seua història Lituània va rebre influència de les cultures [[Paisos nòrdics|nòrdica]], [[Alemans|germànica]] i [[Pobles eslaus|eslava]]. Varis canvis culturals adicionals s'han donat en este [[Paisos bàltics|país bàltic]] a partir de la recuperació de l'independència en [[1991]], despuix d'haver segut ocupat i anexat en [[1940]] per la desapareguda [[Unió Soviètica]]. |
=== Lliteratura === | === Lliteratura === | ||
Revisió de 11:28 20 set 2016
La República de Lituània o simplement Lituània, (en lituà: Lietuvos Respublika) és un chicotet país del Nort d'Europa que forma part de l'Unió Europea i del Consell d'Estats del Mar Bàltic. Actualment es troba en negociacions per a adherir-se també al Consell Nòrdic, ademés de ser membre en ple dret de diferents organisacions internacionals com l'OTAN. S'ubica junt al Mar Bàltic que compartix en Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Polònia, Alemanya, Dinamarca i Rússia. Al nort llimita en Letònia, al Est en Bielorrúsia i al Suroest en Polònia i el enclau rus de Kaliningrat.
Historia
Edat Antiga
Els primers habitants varen ser una branca de l'antic grup conegut com balts, entre les tribus del qual s'incloïen també als prusians originals i als letons. Els balts o aestiis varen ser una ètnia d'orige indoeuropeu única, sent distinta de les #ètnia itàliques, gregues, celtes, eslaves, balcàniques i germàniques. Estes tribus bàltiques varen ser fortament influïdes pels germans, encara que també varen tindre llaços comercials en el Imperi romà. Les primeres referències conegudes sobre Lituània com a nació (Litua) provenen dels anals del monasteri de Quedlinburg datats el 19 de febrer de 1009.
Edat Mija
El territori que actualment correspon a Lituània es remonta en els seus orígens polítics al sigle XIII com a Estat medieval. Va ser primer un gran ducat independent. Es considera que la data de la constitució del primer Estat lituà va ser la coronació oficial de Mindaugas, el 6 de juliol de 1253 en Vilna, que va unir als ducs lituans rivals en un únic Estat. En 1241, 1259, 1275 i 1277 el regne va ser invadit pels reis mongols de la Horda d'Or. Els mongols varen ser derrotats en 1377 en "Aigües Blaves". En 1385 es va unir en Polònia despuix de la coronació com a rei de Vladislau II Jogaila.
En 1401 Vitautas, primer de Jogaila, es va proclamar Gran Duc de Lituània i es va dissoldre l'unió dels dos paisos. Gràcies a la cooperació d'abdós paisos, els eixèrcits lituà i polac varen véncer a la Orde Teutònica en la Batalla de Grunwald en 1410. Va ser la major batalla en sol europeu lliurada en tot el sigle XV.
Edat Moderna
Despuix va ser de nou anexionada a Polònia formant la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània en virtut de l'unió dinàstica dels dos estats en 1569, convertint-se aixina en el país més gran d'Europa. Segons el sistema d'unió dels dos paisos, Lituània va poder conservar un auto-governe. Posteriorment va ser incorporada a Rússia en 1795 baix el regnat de Catalina II de Rússia, despuix d'un procés de desintegració que va durar tot el sigle XVIII (particions de Polònia).
Sigle XIX
A finals del sigle XVIII i fins al començ de la Primera Guerra Mundial, Lituània va recobrar la seua oligarquia, encara que va seguir formant part del Imperi rus. La repressió dels governants russos contra el poble i la cultura lituanes va provocar dos grans tumults en 1836 i 1863. Despuix de l'última varen ser prohibits els llibres, periòdics i l'ensenyança en general en idioma lituà durant els següents 40 anys.
Primera independència i anexió soviètica
Durant la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, Lituània va estar ocupada per Alemània, declarant una atra volta la seua independència el 16 de febrer de 1918. Entre 1918 i 1921 es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada República de Polònia, que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.
Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de 1940 les tropes de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la República Socialista Soviètica de Lituània; pero des de 1941 i fins a 1944 l'Alemanyaa Nazi va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en Vilna. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de l'URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de 1945.
Front a això grups fascistes lituans varen continuar la guerra contra l'Unió Soviètica, per mig de guerrilles que varen lluitar fins a 1956. Els països occidentals varen considerar esta anexió un acte illegal (seguint la Doctrina Stimson), per #lo que varen continuar mantenint relacions diplomàtiques en els representants del govern de Lituània en l'exili, i no varen reconéixer a la RSS de Lituània com a part de l'Unió Soviètica.
Final de l'URSS
En 1988 es va formar el Moviment Lituà per la Sąjūdis, que va triumfar en les eleccions de 1989 en el Congrés dels Diputats de l'URSS. En 1990 Vytautas Landsbergis va ser elegit president, proclamant la independència de Lituània el 11 de març de 1990, recolzat per la cridada Revolució Cantada. Va haver una dura rèplica soviètica en l'ocupació militar de Vilna i la matança de 13 civils (giner de 1991), que va forçar la suspensió de la mesura en maig de 1990. No obstant, en l'any 2000, el polític lituà Audrius Butkevičius, un dels líders del Sąjūdis, moviment que lliderà les movilisacions per a l'independència de Lituània, va reconéixer que no varen ser les forces soviètiques els qui varen provocar la masacre, sino les seues pròpies forces paramilitars i pro-independentistes, en l'us de fusils de caça des d'una série de terrats. Despuix del fallanc colp d'estat d'agost de 1991 en Moscou, l'independència del país va ser reconeguda internacionalment.
Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de 2008-2009]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'1 de maig de 2004 Lituània es va convertir en membre de l'Unió Europea despuix d'haver aprovat la mesura per referend en 2003.
Economia
Lituània és un país en un reduït risc polític i econòmic, i en una taxa de creiximent que se situa entre les més altes d'Europa. En l'actualitat la República de Lituània té un alt nivell de vida com qualsevol nació moderna, i despuix d'un sigle d'inestabilitat econòmica com a conseqüència de distints conflictes bèlics i a l'ocupació soviètica, el país bàltic ha entrat a formar part del club dels paisos desenrollats segons el Fondo Monetari Internacional, que pren com a referència per a dita afirmació el Índex de Desenroll Humà, Industrialisació, PIB nominal, PIB per càpita i drets bàsics de la població en un país desenrollat. Els factors determinants d'este excepcional creiximent són atribuibles no solament a l'estabilitat en el pla macroeconòmic, sino a la flexibilitat del treball, la força del seu comerç internacional, la política d'incentius per a les innovacions i la seua estratègica posició geopolítica, que convertix a la República de Lituània en un punt imprescindible en les relacions entre Rússia i els membres de l'Unió Europea.
La República de Lituània és un dels països que va ingressar en 2004 en l'Unió Europea i a la OTAN avalat per una excelent conjuntura econòmica, sent des de llavors un dels paisos en major creiximent de l'Unió Europea, i que supera la mija europea. En 2003 va registrar el creiximent més alt de tota la seua història en un increment en el PIB del 10.3%. L'economia lituana es basa fonamentalment en les activitats agropecuàries i l'explotació forestal (explotació forestal sostenible com en Canadà), encara que el turisme residencial està creixent ràpidament i s'està convertint en part important del desenroll econòmic. Despuix del seu ingrés en l'Unió Europea el país bàltic també ha aumentat la seua industrialisació. Un dels forts de Lituània en matèria d'alta tecnologia, són la biotecnologia i el desenroll de les tecnologies làser. També podem mencionar que Lituània junt a França, són els països de l'UE que més depenen de l'energia nuclear, per lo que Lituània té previst tancar la seua actual planta nuclear (model soviètic similar al de Chernobil) i construir una planta nuclear d'alta tecnologia que abastixca a tot el país bàltic, i que el seu superàvit permeta exportar energia als seus països veïns: Estònia, Letònia, Polònia, Suècia i Finlàndia.
Té al voltant de 2 400 nbsp;ha de terreny cultivat, i és el primer productor de lli a nivell mundial. Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el menut país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El Banc Central Europeu preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà a la par en els seus veïns del Nort d'Europa, superant fins i tot alguns països de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan de 2004, es va adherir al Sistema Monetari Europeu II, lo que li assegura estabilitat canviaria.
cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el turisme, el creiximent accelerat de la indústria, l'alta inversió estrangera, la privatisació d'empreses estatals, la seua baixa deute públic (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un índex de desenroll humà elevat. En el seu accés a la OTAN, OMC, Banc Mundial i Unió Europea, Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els països més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un país desenrollat, encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una recessió molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels països de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (fins i tot més baix que abans de la crisis mundial).
Demografia
En 2015, Lituània té una població de 2 888 400 habitants. La esperança de vida és de 75 anys. El 99,6% de la població està alfabetisada, lo que el coloca en el quint país en major taxa d'alfabetisació del món. El promig de fills per dòna és de tan sol 1,21 la qual cosa provoca que la seua població es reduïxca un 0,28% cada any.
Religió
En 2005, més del 84% de lituans s'autodefinia com cristià i el 79% pertanyia a la Iglésia catòlica. El catolicisme és la denominació majoritària, per la @cristianización de Lituània cap al final del sigle XIV i principis del sigle XV. Alguns sacerdots varen liderar la resistència activa contra el règim comuniste (simbolisat per la Tossal de les Creus).
En la primera mitat del sigle XX l'Iglésia cristiana luterana (una Iglésia protestant) tenia al voltant de 200 000 membres, el 9% de la població total, encara que el luteranisme s'ha reduït des de 1945. Les menudes comunitats protestants estan disperses per tot el nort i l'oest del país. Els creents i el clero varen sofrir molt durant l'ocupació soviètica, en molts morts, torturats o deportats a Sibèria. Vàries iglésies protestants han establit missions en Lituània des de 1990. 4,9% són cristians ortodoxos orientals (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% diu no tindre religió.
La primera presència notable del islam en Lituània va començar en el sigle XIV. A partir d'este moment se li associa principalment en els tàrtars Lipka (també coneguts com els tàrtars de Lituània), molts dels quals es varen establir en el Gran Ducat de Lituània, mentres continuen les seues tradicions i creències religioses.
Idioma
El idioma lituà (lietuvių kalba) és l'idioma oficial de Lituània i també està reconegut com una llengua oficial de la Unió Europea. Hi ha prop de 3 millons parlants del lituà dins del país, i al voltant de 200 000 en l'estranger. El lituà és una llengua bàltica, molt propenca al letó, encara que no són mútuament inteligibles. Per a la seua escritura s'utilisa una versió adaptada del alfabet llatí. Es creu que el lituà és una de les llengües vives més conservadores de la família de llengües indoeuropees, ya que manté moltes de les característiques del proto-indoeuropeu
Les minories russa i polaca parlen els seus respectius idiomes (la llegislació lituana permet que abdós minories puguen accedir a educació tant en rus com en polac respectivament), estant el rus encara prou estés dins de la població autòctona lituana.
Cultura
La cultura de Lituània combina l'herència nativa, representada pel idioma lituà, en aspectes culturals nòrdics i tradicions cristianes resultants dels seus vínculs històrics en Polònia. Si be existixen similituts llingüístiques i forts vínculs culturals en Letònia, en varis moments de la seua història Lituània va rebre influència de les cultures nòrdica, germànica i eslava. Varis canvis culturals adicionals s'han donat en este país bàltic a partir de la recuperació de l'independència en 1991, despuix d'haver segut ocupat i anexat en 1940 per la desapareguda Unió Soviètica.
Lliteratura
Durant la Edat Mija es va escriure lliteratura en llatí. Els edictes del rei Mindaugas són eixemple d'això. Un atre eixemple són les Cartes de Gediminas. En el sigle XVI s'editen les primeres obres en idioma lituà. En 1547 Martynas Mažvydas va publicar el primer llibre en idioma lituà, Les Simples paraules del Catecisme.
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||