Diferència entre les revisions de "Llapis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
 
== Història ==
 
== Història ==
  
El [[30 de març]] de [[1858]], Hymen Lipman va patentar el primer llapis que inclou una goma de borrar[9] unida a la fusta.  
+
El [[30 de març]] de [[1858]], Hymen Lipman va patentar el primer llapis que inclou una [[goma de borrar]] unida a la fusta.  
  
 
Si be en [[Europa]] ya es fabricaven llapis de fusta, en els [[Estats Units]] no ho varen fer fins més tart.  
 
Si be en [[Europa]] ya es fabricaven llapis de fusta, en els [[Estats Units]] no ho varen fer fins més tart.  
Llínea 13: Llínea 13:
 
L'empresari Eberhar Faber, de [[Nova York]], va patentar el método de preparació de llapis en série i es va convertir en un dels més grans productors de llapis del món i ho és encara hui.
 
L'empresari Eberhar Faber, de [[Nova York]], va patentar el método de preparació de llapis en série i es va convertir en un dels més grans productors de llapis del món i ho és encara hui.
  
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Bolígraf]]
 +
* [[Clarió]]
 +
* [[Goma de borrar]]
 +
* [[Tinta]]
  
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Papereria]]
 
[[Categoria:Papereria]]
 
[[Categoria:Material d'oficina]]
 
[[Categoria:Material d'oficina]]

Revisió de 19:24 1 jun 2022

Diferents tipos de llapissos

Un llapis és una barreta de carbó, grafit o d'alguna substància mineral suau al tacte que servix per a dibuixar o escriure; sol anar dins d'un cilindre de fusta.

També un llapis de colors, està fet en una substància que pot ser de diversos colors.

Història

El 30 de març de 1858, Hymen Lipman va patentar el primer llapis que inclou una goma de borrar unida a la fusta.

Si be en Europa ya es fabricaven llapis de fusta, en els Estats Units no ho varen fer fins més tart.

L'empresari Eberhar Faber, de Nova York, va patentar el método de preparació de llapis en série i es va convertir en un dels més grans productors de llapis del món i ho és encara hui.

Vore també