Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
62 bytes afegits ,  23:39 4 gin 2011
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|Llengües eslaves d'[[Europa]].]]
+
[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
Les llengües eslaves son un cojunt de llengües perteneixquents a la rama eslava de la familia llingüistica indoeuropea. Son parlades en gran part d'Europa Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'Asia. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.
+
Les llengües eslaves son un cojunt de llengües perteneixquents a la rama eslava de la familia llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Son parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.
   −
En l'escritura se gasten els alfabets cirilic i llati. Antigament, ademes se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i el [[Alfabet àrap|arap]].
+
En l'escritura se gasten els alfabets [[cirilic]] i [[llatí]]. Antigament, ademes se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i el [[Alfabet àrap|arap]].
    
== Llengües eslaves ==
 
== Llengües eslaves ==
Llínea 34: Llínea 34:     
== Historia ==
 
== Historia ==
Les llengües eslaves son llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, desde el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterraneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que mes tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que s epoden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del mon se mantenen dividits.
+
Les llengües eslaves son llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, desde el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que mes tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del mon se mantenen dividits.
    
{{Llengües eslaves}}
 
{{Llengües eslaves}}
107 119

edicions

Menú de navegació