Edició de «Llengües indígenes d'Amèrica»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:llengues de america.png|thumb|right|300px|Distribució de les llengües indígenes americanes.]] |
| − | + | Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, des de el poblament del mateix fins a ans de l'arribà de colons d'atres regions del planeta, havent-se extinguit vàries d'elles des de llavors fins a l'actualitat. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, des | ||
Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En vàries oportunitats foren proposts grups majors de classificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige. | Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En vàries oportunitats foren proposts grups majors de classificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige. | ||
== Història == | == Història == | ||
Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven des de lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Suramèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria. | Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven des de lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Suramèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria. | ||
| − | En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i | + | En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i náhuatl se podi viajar per tot el Nou Mon. Tal volta estes llengúes eren una espècie de llengües franques gastaes per a la intercomunicació entre les diferents ètnies i pobles. |
Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que despuix podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, despuix de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint. | Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que despuix podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, despuix de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint. | ||
| Llínea 28: | Llínea 17: | ||
*[[Idioma quechua]] | *[[Idioma quechua]] | ||
*[[Idioma aymara]] | *[[Idioma aymara]] | ||
| − | *[[Idioma | + | *[[Idioma náhuatl]] |
*[[Llengües mayes]] | *[[Llengües mayes]] | ||
*[[Idioma mapuche]] | *[[Idioma mapuche]] | ||