Canvis

[[File:Map-Romance Language World.png|thumb|right|300px|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert, francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]

[[File:Map-Romance Language World.png|thumb|right|300px|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]

[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]

[[File:Lenguas centromeridionales.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja).   </center>]]

Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica.

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú.  

 

Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/.

== Clasificació ==

== Clasificació ==

== Característiques comunes ==

== Característiques comunes ==

Actualment el terme llengües itàliques se usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

=== Fonologia ===

=== Fonologia ===

Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respete al protoindoeuropeu comú:

Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respecte al protoindoeuropeu comú:

*Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)

*Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)

*Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere.

*Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere.

*Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f

*Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f

*Evolució de les líquides: *l > l i *r > r.

*Evolució de les líquides: *l > l i *r > r.

*Evolució de les nasals no silàbiquies: *Vm > Vm, *mV > mV, *Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.

*Evolució de les nasals no silàbiques: *Vm > Vm, *mV > mV, *Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.

*Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i.

*Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i.