Canvis

[[Image:llenguesromancesdelmon.png|thumb|right|300px|Llengües romances més parlaes en el món.]]

[[Image:llenguesromancesdelmon.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances més parlaes en el món.</center>]]

[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|Llengües de l'antiguetat italiana.]]

[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]

Les '''llengúes itàliques''' constituixen un grup de llengües indoeuropees en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el laltí i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten de esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número de isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior de els fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.

 

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número de isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior de els fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.

== Clasificació ==

== Clasificació ==

== Característiques comunes ==

== Característiques comunes ==

Actualment el terme llengües itàliques se usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

Actualment el terme llengües itàliques se usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten qeu no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.

*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.

Del mateix modo que la teoria obsoleta del italo-cèltic comú, molts autors han destirat la idea de que totes les similituts de les llengües itàliques se deguen a la existencia d'un estadi llingüístic dit itàlic comú, del qual la seua diversificació sorgiren les llengües. De fet varios autors han propost explicar algunes de les característiques comunes com un fenòmen de sprachbund que afectaria a la dita àrea llingüística mig-itàlica.

Del mateix modo que la teoria obsoleta del italo-cèltic comú, molts autors han destirat l'idea de que totes les similituts de les llengües itàliques se deguen a la existencia d'un estadi llingüístic dit itàlic comú, del qual la seua diversificació sorgiren les llengües. De fet varios autors han propost explicar algunes de les característiques comunes com un fenòmen de sprachbund que afectaria a la dita àrea llingüística mig-itàlica.

=== Fonologia ===

=== Fonologia ===

El llatí i les atres itàliques tenen una forma de futur innovadora derivà de -bho, -bhis, -bhit, .... Esta forma apareix per eixemple en la forma llatina ''amabo et amabis'' <nowiki>'amaré i amaràs'</nowiki> i en la forma del falisc cra carefo (<nowiki>'demà no tindré'</nowiki>, llatí crās carēbo).

El llatí i les atres itàliques tenen una forma de futur innovadora derivà de -bho, -bhis, -bhit, .... Esta forma apareix per eixemple en la forma llatina ''amabo et amabis'' <nowiki>'amaré i amaràs'</nowiki> i en la forma del falisc cra carefo (<nowiki>'demà no tindré'</nowiki>, llatí crās carēbo).

== Veja's també ==

== Vore també ==

*[[Pobles antics d'Itàlia]]

*[[Pobles antics d'Itàlia]]

*[[Imperi romà]]

*[[Imperi romà]]