Llengua romànica
Les llengües romances (també denominades llengües romàniques o neolatines) son una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entés en el seu sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic).
La llengua romanç més parlada és el castellà, parlat per més de 400 millons de persones.
Característiques Comuns
Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algún aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts menos casos al efecte de la influència comú d'atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presentes en totes les llengües romàniques son les següents:
- Les llengües romances son totes llengües fusionants.
- El Alineament morfosintàctic dominant d'estes llengües és de tipo nominatiu-acusatiu
- El orde bàsic pareix seer SVO, té preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (Encara que en rumà el artícul es postposat).
- Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expressant la forma verbal conjugada.
- Presència de al menys dos possibilitats per al gènero gramatical (masculí/femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular/plural).
- Presència de concordàncies gramaticals de gènero entre el substantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expressat en el verp.
- Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.