Canvis

2 bytes eliminats ,  08:13 4 oct 2013
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com ''[[sabir]]''). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].
 
El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com ''[[sabir]]''). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].
   −
La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la ''lingua franca'' i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".
+
La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
6408

edicions