Lley de Snell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Refracció

La llei de Snell (també cridada llei de Snell-Descartes) és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) en índex de refracció distint. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandés Willebrord Snel van Royen (1580-1626). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l".

La mateixa afirma que la multiplicació del índex de refracció pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie.

Referències