Llibre del Repartiment de Valéncia

Revisió de 18:27 16 abr 2008 per Giorgio (Discussió | contribucions) (faltes corregides + esbos)

Plantilla:Esbos El Libre del Repartiment de Valéncia, que se conserva original en el Archiu de la Corona de Aragó, es un protocol notarial, en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que Jaume I va fer a tots els "creuats" que van acodir a la conquesta de Valéncia. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en Espanya de llibres en esta materia.

En el segle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la Corona de Aragó. En el volum 9 (Barcelona, 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentariament per Prospero de Bofarull. Els erros i el desconcert originat per la edició de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valéncia fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, son erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la Cancilleria Real fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escribes del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En l´edició original hi han llinees en noms tachades i atres que no. L´edició de Bofarull, elimina generalment les llinees que estan tachades per unes ralles en els codes i done les llectures que son fàcils. Al paréixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.

En el reconte sobre l´edició de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Aragó. Quan se va comprovar que el cavaller aragonés Artal de Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per Huici-Cabanes, documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edició de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edició.

L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edició del Llibre del Repartiment i van arrivar a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquista de Valéncia. quan la donació se fea efectiva s´estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Libre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel Papa Gregori IX i se van anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant mètodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblació cristiana i de eixe percentage la aportació catalana va ser mínima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

Al sorgir la Renaixença valenciana, el seu gran impulsor Teodor Llorente fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. Sus monuments i arts. Sa naturalea e historia. Valéncia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

Idioma Valencià

AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)