Canvis

1 byte eliminat ,  11:54 4 oct 2022
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Teatre ==
 
== Teatre ==
La [[Renaixença italiana|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Séèeca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en  ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville|Sackville]] i [[Thomas Norton|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].
+
L'[[Renaixença italiana|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Séèeca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en  ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville|Sackville]] i [[Thomas Norton|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].
    
Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.
 
Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.