Edició de «Lliteratura renaixentista»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers). | La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers). | ||
− | Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el | + | Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el sigle XVI. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668 | * R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668 | ||
− | |||
[[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]] | [[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]] |