Edició de «Lliteratura renaixentista»

La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].

La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).

Els precedents de [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]] donen lloc a un esplendor de la lliteratura renaixentista en Itàlia en el [[sigle XVI]]. La figura directriu del gust poètic renaixentiste d'eixe sigle serà [[Pietro Bembo]], que va escriure cançons [[Petrarquisme|petrarquistes]] i sonets, pero sobretot, es va erigir en l'àrbit de la lliteratura italiana del seu temps, que va anar el centre d'irradiació internacional d'este moviment.

== Bibliografia ==
* Antonio Domínguez Ortíz, ''Historia Universal: Edad Moderna'', Barcelona, Vicens Vives, 1983, vol. III. Cfr. esp. cap. VII «El Renacimiento», págs. 102 y ss. ISBN 84-316-2167-2
* David Fernández, ''Literatura Universal'', Barcelona, Almadraba, 2008. ISBN 978-84-8308-703-9
* [http://web.archive.org/web/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1877.htm ''Literatura renacentista''], en www.artehistoria.jcyl.es
* R. O. Jones, [http://books.google.es/books?id=a9f3eNFCDk8C&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Historia de la literatura española: Siglo de Oro: prosa y poesía (siglos XVI y XVII)''], Barcelona, Ariel (Letras e Ideas), 1996. ISBN 9788434483668

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura del Renaiximent]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a ~~l'any~~ [[1450]].	+	La '''lliteratura renaixentista''' forma part d'un moviment més general del [[Renaiximent]] que experimenta la [[cultura occidental]] en els [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]], encara que les seues primeres manifestacions poden ser observades en la [[Itàlia]] dels sigles [[sigle XIII\|XIII]] i [[sigle XIV\|XIV]]. Es caracterisa per la recuperació [[Humanisme\|humaniste]] de la [[lliteratura clàssica]] [[Antiguetat clàssica\|grecollatina]] i es difon en gran força gràcies a l'invenció de la [[imprenta]] cap a [[1450]].

	La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).		La novetat afecta tant als temes com a les formes. Entre els primers cal destacar el [[antropocentrisme]], l'interés per la naturalea i la recuperació de la [[mitologia clàssica]]. La filosofia recupera les idees [[Platón\|platòniques]] i les posa al servici del [[cristianisme]]. La busca del plaure sensorial i l'esperit crític i racionaliste completen l'ideari de l'época. Sobre els aspectes formals, es recupera la [[preceptiva clàssica]] (la raïl de la qual està en la [[Poètica (Aristóteles)\|Poètica]] d'[[Aristóteles]]), basada en el principi artístic de l'imitació. També es desenrollen nous gèneros (com el [[ensaig]]) i models mètrics (entre els que destaca el [[sonet]] com a forma estròfica i el [[endecasílap]] com a tipo de vers).